La présentation
Barreja de Paisatges Naturals, Culturals i Socials
El municipi de Montseny, està situat a la comarca del Vallès Oriental, al vessant meridional del massís del Montseny. Conegut antigament amb el nom del titular de la seva parròquia, Sant Julià del Montseny, és l'únic poble del massís que en manté el nom. Té una extensió de 26,8 km², part del qual està inclòs en el Parc Natural del Montseny.
El massís del Montseny és a cavall de tres comarques: el Vallès Oriental, Osona i la Selva. Està constituït per tres conjunts muntanyosos, units entre si per colls: el Pla de la Calma (1.344 m); el Turó de l'Home i les Agudes (1.706 m), i el Turó de Matagalls (1.697 m). Una gran part d'aquest massís es correspon amb el Parc Natural del Montseny. El Parc Natural del Montseny és un mosaic de paisatges mediterrani i centreeuropeu d'una biodiversitat extraordinària, que va ser declarat reserva de Biosfera l'any 1978, formant part d'una xarxa internacional de zones protegides representatives dels principals tipus d'ecosistemes mundials.
El terme municipal de Montseny comprèn el poble i cap de municipi, ubicat a l’extrem S, al vessant esquerre de la Tordera, a 528 m d’altitud; els veïnats del Montseny d’Amunt i Vila-seca i la urbanització de Can Besa. La resta del municipi és formada per masies disperses, moltes de les quals ara són tancades o s’aprofiten per a segona residència. Entre les més destacables per la seva arquitectura cal remarcar les masies de Can Badó, amb un finestral amb tosques escultures, i Can Jovany.
El municipi ha tingut un desenvolupament turístic, que ha esdevingut centre d’estiueig i d’excursions, per la qual cosa, la principal activitat econòmica és el sector terciari. L’agricultura i la ramaderia hi són escasses. Els conreus, normalment en feixes esglaonades i poc amples, es troben als pendents baixos i assolellats i es redueixen a civada, ordi i farratge.
El relleu del municipi és molt accidentat, ja que s'estén des dels cims de Matagalls i les Agudes, al voltant dels 1.700 metres d'altitud, fins més avall del nucli principal del poble, que està situat al voltant de l'església parroquial, a una cota de 530 metres. Així, és difícil establir unes característiques geogràfiques homogènies (clima, relleu, vegetació...).
El clima rigorós de l'alta muntanya no té res a veure amb el clima benigne de les planes i terrasses assolellades on s'assenta el nucli del poble.
La vegetació del municipi també és molt diferenciada, en funció de l'altitud: va des del matollar de ginebró dels cims als alzinars típics de les parts més baixes del terme. Enmig, podem trobar els alzinars muntanyencs amb falgueres i obagues de castanyers al voltant dels 900-1.000 metres, algunes fagedes als 800 metres i alguna capa d'avets a alçada superior, a més de la típica vegetació de ribera en les proximitats dels nombrosos cursos d'aigua.
Per les seves valls i xaragalls, corren rieres i torrents tots tributaris de la Tordera. El riu la Tordera, que neix a la Font Bona de Sant Marçal, travessa bona part del terme, i recull les aigües de les rieres i torrents: Riera Xica, la de la Castanya, la de la Bascona, la del Teix; torrents del Sot de les Illes, del Sot dels Castellets, del Sot Mal, del Sot de la Pomereta i altres.
Ne le manquez pas
Protagonitzar-te com a explorador, dins del mosaic de paisatges mediterrani i centreeuropeu de biodiversitat extraordinària, del Parc Natural del Montseny
Anar a conèixer alguns dels arbres monumentals, que habiten al municipi.
Visitar la Taula dels Tres Bisbes, on conflueixen els bisbats de Terrassa, Vic i Girona i interpretar el sentit de les fronteres i la unitat.
Quand y aller
El quart cap de setmana d'agost se celebra la Festa Major de Montseny.
El segon diumenge de juliol se celebra l’Aplec de Matagalls. El centre i motiu són venerar la creu de Matagalls, sant Antoni Maria Claret, qui va ser regent de la parròquia de Viladrau i mossèn Cinto Verdaguer, excels poeta i romeu del cim.
El primer cap de setmana de maig, es fa la Fira de la Primavera.
El darrer cap de setmana d'octubre, es fa la Fira de Tardor.
El dilluns de la segona Pasqua s'hi realitza el tradicional vot de poble de Montseny a Sant Marçal.
A l'Ermita de Sant Martí, cada 11 de novembre, se celebra una missa en honor al Sant Martí.
Que faire
Practicar senderisme.
Delectar-se de la natura i la seva gran biodiversitat.
Visitar esglésies, ermites i monuments, declarades béns patrimonials, per la seva arquitectura i història.
Passejar por el poble i visitar museus.
Gaudir de fires i esdeveniments.
Le saviez-vous?
Entre l'exuberant vegetació que podem contemplar a Montseny destaca un exemplar excepcional: el boix de l'Església, ubicat al pati que hi ha al seu davant, i que l'any 1990 va ser declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. A la major part de les finques també trobem arbres monumentals: roures i alzines anomenats glaneres.
- El tritó del Montseny va ser descrit recentment, després d'identificar-ho com a una espècie diferent del tritó pirinenc.
Al Montseny hi són abundants les pissarres i el granit, però també s'hi troba l'estranya mica lepidolita.
A la font Bona, en el naixement de la Tordera, l'any 1966, els "Amics del Montseny" hi van inaugurar un monument amb una placa que reprodueix el poema "Font de Sant Marçal" de Guerau de Liost.
Sant Bernat de Menthon, patró de l’Ermita Sant Bernat de Montseny, és el patró dels excursionistes i dels muntanyencs perquè el Papa Pius XI, Achille Ratti, un bon alpinista, el va declarar patró dels muntanyencs.
Autour de
El municipi termeneja amb les comarques d'Osona i de la Selva. Al nord, des del cim de Matagalls (1.694 m), on coincideix amb Viladrau i El Brull, el terme arriba al coll de Sant Marçal, exactament fins a la Taula dels Tres Bisbes (anomenada així, ja que allà coincideixen els límits dels bisbats de Barcelona, Girona i Vic), on limita amb el terme de Viladrau i Arbúcies. D'aquest indret i fins al cim de les Agudes (1.706 m), Montseny limita amb Fogars de Montclús. Al sud-oest, limita amb els municipis de Tagamanent, Cànoves i Samalús i Sant Pere de Vilamajor, mentre que pel sud-est ho fa amb la parròquia de la Costa del Montseny, que pertany al municipi de Fogars de Montclús.
Téléphones de contact
Liens d'intérêt
Lloc web amb la informació municipal de l’Ajuntament de Montseny.
Cercador de Mapes del Patrimoni Cultural del Poble de Montseny.
Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Lloc web amb la informació de la reserva de la biosfera del Montseny.
