Descripció
L'església parroquial de Sant Jaume es va construir a les acaballes del segle XVI, entre el 1584 i el 1591, sota la direcció del mestre d'obres Pere Blai. El projecte va ser de mossèn Jaume Amigó, fill d'Ulldemolins i rector de Tivissa. L'Ajuntament la situa dins l'anomenada Escola del Camp de Tarragona, un dels focus del Renaixement català.
És d'una sola nau, amb quatre capelles a cada costat, presbiteri i dues sagristies. La façana principal té una porta d'arc pla amb dovelles, coronada per un frontó corbat. El campanar té cinc nivells: el primer és de pedra i la resta de maó, i passa de planta quadrada a octogonal i, al capdamunt, a circular. El rellotge s'hi va posar el 1595 i el campanar es va acabar el 1612.
L'altar major es va perdre el 1936, durant la Guerra Civil.
