Presentació
Entre el Montnegre i el Corredor
Dalt d'un turó de 328 metres, a prop del veïnat de Santa Eulàlia de Tapioles, s'aixeca el dolmen de la Pedra Gentil, el monument prehistòric de Vallgorguina. És un sepulcre megalític que l'Enciclopèdia classifica com a cambra simple. Avui hi veiem set lloses clavades verticalment que aguanten una gran pedra de coberta, però és el resultat d'una restauració del segle XIX i no se sap com era originalment. El nom ja suggereix el que la tradició popular hi ha anat situant durant segles: ritus pagans i trobades de bruixes. I no és l'únic rastre d'aquesta fama: el terme té fins i tot un Pla de les Bruixes (409 m), al límit amb Arenys de Munt.
La vida de Vallgorguina ha girat sempre al voltant del bosc. S'hi feia llenya, feixines per als forns, carbó i rodells per als cèrcols de les botes, però l'ofici més important era pelar sureres. Avui el bosc de pi i d'alzina surera encara s'explota per la fusta i el suro, i hi ha força ramaderia de boví. En canvi, la vinya, que antigament havia estat molt important, avui ocupa molt poca terra. Tot aquest passat es pot veure al Museu del Bosc i la Pagesia, que també fa de punt d'informació del parc.
Vallgorguina és a la part de llevant del Vallès Oriental, tocant al Maresme, al solc que separa la serra del Corredor, a ponent, del Montnegre, a llevant. La riera de Vallgorguina, que neix a Collsacreu i baixa cap a la Tordera, marca amb la riera d'Arenys la partió entre els dos massissos. Al terme també hi neix la riera de Tapioles, a Santa Eulàlia, que va a parar a la riera de Trentapasses, a Vilalba Sasserra. Tot el terme és un seguit de sots i petites valls que s'ajunten a la vall central, on és el poble. Té 22,13 km² i 3.273 habitants (Idescat, 2025), i acull l'oficina del Parc del Montnegre i el Corredor.
El nucli antic es va formar a l'entorn de l'actual carretera Vella, la plaça Maragall i el carrer Montseny, seguint el camí que unia el sud del Baix Montseny amb el Maresme per Collsacreu. Al voltant hi ha veïnats antics, com Pocafarina i Santa Eulàlia de Tapioles, moltes masies escampades per la vall i urbanitzacions nascudes de l'estiueig de la segona meitat del segle XX, com Can Puigdemir, Canadà Parc o la Baronia del Montseny. El creixement és recent: el 1936 el poble tenia 614 habitants, i el 2005, 1.881.
Com que bona part del terme és obaga, hi arriben influències medioeuropees i atlàntiques, i hi creixen bosquets caducifolis amb roure africà i roure de fulla gran, i gatsaules i bedolls a les parts més altes i ombrívoles. La resta és territori d'alzinars i suredes, alternats amb plantacions de pi insigne i pi pinyer.
Vallgorguina té dues festes majors: la de la Mercè, al voltant del 24 de setembre, i la d'hivern, per Sant Andreu, el 30 de novembre. Un cap de setmana de la segona quinzena de novembre se celebra la Fira del Bosc i la Pagesia, i els diumenges hi ha mercat.
No t'ho perdis
Pujar al dolmen de la Pedra Gentil per la Ruta-Joc de les Bruixes de Vallgorguina: 6,7 km circulars i fàcils, amb un joc de preguntes i codis QR que va desvetllant un misteri. Si hi afegeixes mitja hora més, la ruta et porta fins a les ruïnes de Santa Eulàlia de Tapioles, una església que ja surt als documents l'any 878.
Quan anar-hi
Novembre és el mes més propi de Vallgorguina. La Fira del Bosc i la Pagesia porta al poble demostracions d'oficis del bosc, jocs de cucanya, ball de pagès i la cercavila dels gegants, i el mes acaba amb Sant Andreu. Al setembre, per la Festa Major de la Mercè, els Bastoners de Vallgorguina ballen el Ball de Bastons dels Blaus. Si hi vas després de pluges fortes, abans de sortir consulta els avisos del parc, que informen dels camins tallats o malmesos.
Què fer
Natura Local té sis rutes a Vallgorguina. Per anar amb nens, la Ruta-Joc del Bosc i la Pagesia (5 km) surt del Museu del Bosc i la Pagesia i, parada a parada, presenta els carboners, els peladors de suro, els cistellers i les remeieres. La de Can Vilar i el sot d'en Montasell (4 km) passa per una masia fortificada i per la Surera del Llamp, una alzina surera que va tocar un llamp. Si vols caminar més, Roques i pedres de Vallgorguina (12 km) s'enfila cap al Corredor per la Pedra del Duc i la Pedra del Llop, i Cap a la vall veïna d'Olzinelles (9,3 km) puja al Puigcastell, amb vistes sobre el Vallès. La Via blava de Vallgorguina a Sant Celoni (9,2 km, a peu o en bici) baixa per la vora de la riera i, al final, de la Tordera, fins a l'estació de Sant Celoni. A més, el GR 92 hi acaba una etapa i n'hi comença una altra. I a l'estiu, el fresc es troba als sots i a les rieres, on encara hi ha algun petit gorg.
Sabies que
La Pedra Gentil abans es deia Pedra Gelada, i el que veiem avui no és ben bé el dolmen original. Cap al maig del 1855, el propietari de la finca, Josep Pradell, de Can Pradell de la Serra, el va fer recompondre en forma de taula, que és com s'imaginaven llavors aquests monuments. No es coneix cap altre dolmen català amb una restauració documentada tan antiga.
Voltants
Vallgorguina limita amb Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera i Vilalba Sasserra, al Vallès Oriental, i amb Dosrius, Arenys de Munt i Sant Iscle de Vallalta, ja al Maresme. La ruta d'Olzinelles et porta fins a l'església de Sant Esteve d'Olzinelles, a la vall veïna, que ja és terme de Sant Celoni.
Telèfons de contacte
Enllaços d'interès
Web d'informació turística del municipi de Vallgorguina.
Web d'informació turística de la comarca del Vallès Oriental.
Web d'informació del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.
Blog molt visual amb informació d'algunes de les espècies que es poden veure al Montnegre i el Corredor.
Reportatge complet sobre la natura de la serralada.
Horaris dels autobusos que van a Vallgorguina i a les urbanitzacions.
