Presentació
On es va aturar Andersen
El 1862, de camí cap a Barcelona, Hans Christian Andersen va fer nit a Medinyà (segons explica la fira, uns forts aiguats el van obligar a aturar-s'hi), i el poble va quedar esmentat al seu llibre de viatges I Spanien (A Espanya), publicat el 1863. Aquella parada és l'origen de la Fira del Conte de Medinyà, que uns joves del poble van posar en marxa el 2010 i que, un diumenge l'any, omple els carrers de contacontes, titelles, teatre, presentacions de llibres i tallers d'escriptura i d'il·lustració.
Medinyà és al nord-est de Girona, a la riba esquerra del Ter, i el seu nucli antic ocupa un petit turó a 84 metres d'altitud. A dalt de tot hi ha el castell de Medinyà, que conserva com a part més antiga una gruixuda torre rodona. Tocant-hi, l'església de Sant Sadurní va començar com a capella del castell, després va passar a ser la parròquia i es va refer al segle XVIII. El nom del lloc ja surt documentat el 1017, i l'església, el 1098. Al mateix nucli hi ha l'antic hospital, construït el 1398, que tenia capella pròpia dedicada a sant Jaume. Avui hi viuen 863 persones (Idescat, 2025).
La història administrativa de Medinyà és singular. Va ser municipi fins al 1972, quan un decret el va incorporar a Sant Julià de Ramis. El Parlament de Catalunya el va tornar a constituir com a municipi per la Llei 8/2015, de 10 de juny, i li va donar un terme de 7,66 km² que també incloïa els veïnats de Santa Fe de la Serra, Tomet, Lladrers i Vall-llobera. El Tribunal Constitucional va anul·lar aquesta llei amb la sentència 108/2017, de 21 de setembre, perquè Medinyà no arribava a la població mínima que exigeix la legislació estatal per crear un municipi nou, que és de 5.000 habitants. Des de l'octubre del 2017, Medinyà torna a formar part de Sant Julià de Ramis. El 2023, l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis va manifestar la voluntat de recuperar el municipi de Medinyà, però de moment no hi ha hagut cap canvi legal: Medinyà continua sent un nucli de Sant Julià de Ramis.
Al nord del nucli, els camins baixen cap a la riera de la Farga i el Molí de la Farga, i passen per la Serra Martina i per masos com Mas Vingut o Can Pujades fins al veïnat de Santa Fe de la Serra, on hi ha una petita església romànica d'una sola nau i absis semicircular. Per l'altra banda, la N-II i l'AP-7 passen per Medinyà de sud a nord.
No t'ho perdis
Al turó del nucli vell, el castell de Medinyà, amb la seva torre circular, i l'església de Sant Sadurní comparteixen l'espai de l'antic recinte fortificat. El castell és de propietat privada i es veu des de fora. Si hi vas el dia de la Fira del Conte, el poble és ple de narradors i titelles.
Quan anar-hi
En les últimes edicions, la Fira del Conte s'ha fet un diumenge de mitjan setembre; la data de cada any es publica a la web de la fira. Els dos primers caps de setmana d'octubre són per a la Festa Major, i, tradicionalment, el segon diumenge del mes se celebra l'aplec de Santa Fe de la Serra.
Què fer
La ruta «Un tomb per Medinyà» surt del nucli vell pel bosquet de sota el castell i fa una volta de 9,1 km (180 m de desnivell, unes 2 h 45 min, dificultat mitjana) pel nord de Medinyà. Passa per la pollancreda de Can Bosc de la Farga, sota el canal de Sant Jordi, per la Serra Martina i Mas Vingut, travessa la riera de la Farga, puja entre camps de cereal fins a Can Pujades i arriba al veïnat de Santa Fe de la Serra; la tornada passa per Can Gombis i Can Guifré fins a l'entrada del castell. Es pot fer a peu o en bici, i amb una desviació d'uns 20 minuts s'arriba a les restes del Molí de la Farga. Abans o després, recorre el nucli: el castell, Sant Sadurní i l'antic hospital del 1398.
Sabies que
Durant el setge de Girona del 1809, els francesos van tenir el seu quarter general a Medinyà. La guerra del Francès hi va deixar petja: la rectoria i l'arxiu parroquial van acabar cremats.
Voltants
Medinyà forma part de Sant Julià de Ramis. A la muntanya de Sant Julià hi ha el santuari dels Sants Metges, que havia estat l'església parroquial de Sant Julià (segle XI). Al costat, el Castellum Fractum és una fortalesa tardoromana dels segles IV–V, aixecada sobre un poblat ibèric del segle VI aC. Al mateix municipi queden les restes del castell de Montagut, probablement del segle XIII i ja en ruïnes a l'inici de la guerra del Francès. No s'ha de confondre amb el fort militar que es va començar a construir el 1893 a la muntanya de Sant Julià, on avui hi ha l'Esperit Roca, l'espai dels germans Roca. Al sud-oest queda Girona, amb el barri vell, les muralles i la basílica de Sant Feliu. També són a prop Celrà, Juià i Sant Martí Vell, i, una mica més lluny, Banyoles.
Telèfons de contacte
Enllaços d'interès
Web de l'ajuntament del qual depèn Medinyà: tràmits i serveis.
Web de la Fira del Conte de Medinyà: programa i data de cada edició.
Article sobre la història, el castell i el patrimoni de Medinyà.
Horaris i parades de la línia Aeroport del Prat – Barcelona – Girona – Figueres.
Horaris de la línia Girona – Torroella de Montgrí – l'Estartit.
