La Granja d'Escarp
La Granja d'Escarp
La Granja d'Escarp
La Granja d'Escarp
La Granja d'Escarp
La Granja d'Escarp
La Granja d'Escarp
Tornar

La Granja d'Escarp

Fitxa

Presentació

Una granja de monjos a l'aiguabarreig del Segre i el Cinca

A començament del segle XIII, els monjos cistercencs del monestir de Santa Maria d'Escarp, a l'altra riba del Segre, van rebre les terres de l'antic castell d'Escarp i hi van fundar una granja, és a dir, una explotació agrícola dependent del monestir. D'aquella granja venen el poble i el seu nom. La Granja d'Escarp és a 78 metres d'altitud, dins d'un meandre del Segre, a tocar del lloc on el riu rep el Cinca; té 38,51 km² i 994 habitants (Idescat, 2025).

L'aiguabarreig Segre-Cinca, al sud-oest del Segrià i a la ratlla de l'Aragó, es fa entre els termes de la Granja d'Escarp i Massalcoreig i, pocs quilòmetres més avall, ja a Mequinensa, els dos rius s'uneixen a l'Ebre. Les ribes i les serres veïnes són dins el PEIN i la Xarxa Natura 2000. Al bosc de Sant Jaume, una passera de fusta adaptada s'endinsa en el bosc de ribera.

Molt abans dels monjos, la serra que domina el poble ja era habitada. A la serra del Calvari hi ha un poblat ibèric d'aproximadament una hectàrea, amb carrers empedrats, ocupat com a mínim des de principis del segle VI aC. A l'est del nucli, al tossal de lo Fortí, queden les restes del castell andalusí d'Escarp, que el Cid va conquerir al segle XI. I als barrancs de Sant Jaume i del Canà hi ha pintures rupestres esquemàtiques que la UNESCO va declarar Patrimoni Mundial el 1998.

El subsòl també ha deixat empremta. Les mines de carbó es van explotar des del segle XVIII, sobretot entre el 1846 i els anys seixanta del segle XX, i en va quedar la caseria abandonada de les Mines de la Vallfera. Avui el terme viu de la fruita: més de tres quartes parts de les terres conreades són de regadiu, amb l'aigua de les séquies del Molí i del Narcís, i hi dominen les pereres i els presseguers.

No t'ho perdis

La passera del bosc de Sant Jaume, dins l'espai protegit de l'aiguabarreig. La ruta El Meandre del Segre (7,3 km circulars, fàcil i gairebé plana) hi entra des del poble i segueix la corba del riu fins a l'albereda, amb aguaits per observar ocells de ribera. Porta prismàtics.

Quan anar-hi

A la primavera floreixen els presseguers i les pereres de l'horta, i cada any, cap al març, l'Ajuntament organitza la Festa de la Floració, amb un tren turístic entre els camps florits: consulta'n la data a la web municipal. La tardor és la millor època per caminar pel secà; a l'estiu, les rutes recomanen evitar les hores centrals del dia. Sant Sebastià, el 20 de gener, és la festa major d'hivern i dura tres dies; el 5 de febrer és la festa de Santa Àgueda; la festa major d'estiu és per Sant Jaume, el 25 de juliol, i el 4 de desembre se celebra Santa Bàrbara. Pel Carnestoltes hi ha rua, i el 31 d'octubre, castanyada.

Què fer

Per conèixer el terme a peu o en bicicleta hi ha tres itineraris circulars. El Meandre del Segre (7,3 km, fàcil) resegueix el riu i passa pel molí i la séquia, els forns de calç i un niu de metralladores de la Guerra Civil. El poble i l'ermita de Sant Jaume (5,7 km) comença a l'església, passa per la plaça del Sequer, on s'assecaven figues entre finals del segle XVII i finals del XIX, i pel jaciment de la serra del Calvari, i arriba a l'ermita i la cova de Sant Jaume. El més llarg, A Montmaneu per la Vall la Dona (14,1 km i 455 m de desnivell), puja al cim de Montmaneu (494 m) entre marges de pedra seca i basses de rec, i torna per la mina de Santa Bàrbara. Amb nens, Els Enigmes d'en Pius és un joc d'orientació fix a l'itinerari de natura de l'aiguabarreig. Els dissabtes hi ha mercat setmanal.

Sabies que

Segons la tradició local, sant Jaume va reposar a la cova que hi ha al costat de la seva ermita per curar-se un peu: se l'havia ferit amb una espina en passar per Lleida. Per això l'ermita, a un quilòmetre de l'aiguabarreig, porta el seu nom.

Voltants

Just a l'altra banda del Segre, Massalcoreig conserva les ruïnes del monestir de Santa Maria d'Escarp, d'on va sortir el poble. Al sud i a llevant hi ha Seròs, amb el qual la Granja d'Escarp comparteix el cim de Montmaneu. A ponent, ja a l'Aragó, hi ha Torrent de Cinca i Mequinensa, al Baix Cinca; a Mequinensa, el Museu de la Mina recorda el passat carboner de la zona. Per seguir caminant pel Segrià, Torrebesses té més itineraris.

Telèfons de contacte

Emergències
112
Bombers
085
Mossos d'Esquadra
088
Salut Respon (CatSalut)
061
Ajuntament
973 78 21 98

Enllaços d'interès

Imatges
Rutes

Què veure a: La Granja d'Escarp

Es mostren 1 - 3 de 3
  • Activitat i dificultat
    A peu
    Amb bicicleta
    A cavall
  • Filtra per tipus
    Recorregut
    Tipus de terreny
    Temàtica
Visites

Què veure a: La Granja d'Escarp

Es mostren 1 - 10 de 11
  • Filtra per tipus
    Temàtica
Serveis

Què fer: La Granja d'Escarp

Es mostren 1 - 7 de 7
  • Filtra per tipus
    Temàtica