Jaume I va fundar aquest petit nucli entre el 1248 i el 1250, en terres que va obtenir de l'abat de Sant Joan, per fer-hi la seu d'una sotsvegueria. Se la va anomenar la Reial, d'on ve el nom actual...
L'antiga parròquia queda apartada del nucli, sobre la riba esquerra del Ter, allà on passava el camí ral que anava d'Olot a Camprodon. Una església dedicada a sant Pau ja surt citada el 920. L...
Des de Sant Pau Vell, el camí empedrat s'enfila cap a la collada de Capsacosta i baixa després a la Vall de Bianya. És el tram més sencer d'una antiga ruta que unia la plana amb el Pirineu i el Coll d...
Dalt de la riera de Sant Iscle, on les aigües es reparteixen entre el Fluvià i el Ter, l'església de Sant Iscle de Colltort comparteix carena amb les restes del castell que li dona nom. Ja surt el 102...
A primer cop d'ull, Sant Miquel de Pineda no sembla romànica. Les reformes la van fer més alta i hi van afegir capelles laterals, sagristia i campanar, i la nau amb volta de canó i l'absis...
El nucli antic de Sant Feliu va créixer a l'entorn de la sagrera, l'espai al voltant de l'església on la Pau i Treva prohibia la violència. L'església parroquial actual és del segle XVII. Del poble...
Són els dos volcans més pròxims a Sant Feliu i dels més apartats del nucli central de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Són una bona manera de començar a conèixer el vulcanisme de la comarca sense...
Penjat en un replà de la cinglera que tanca el Collsacabra per llevant, el Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut va néixer el 1642, quan Joan Carbonés va posar una imatge de la Mare de Déu...
El Ball dels Cavallets, Gegants i Mulassa és el cor de la Festa Major de Sant Feliu de Pallerols, que se celebra per Pasqua Granada. Hi surten vuit cavallets, una parella de gegants i la mulassa, i...
A 1.020 m, al vessant de solell de la serra, l'església i el mas Portavella, amb la seva torre medieval, són gairebé tot el veïnat de Vinyoles. Com que no es pot visitar per dins, val la pena saber...
