Presentació
El balcó de la plana vallesana
Als segles XVIII i XIX, Sant Feliu de Codines era conegut com a Sant Feliu del Pinyó. Segons sembla, el nom venia de les pinyes que antigament es recollien i es venien als seus boscos. El 1902, Antoni Gaudí va dissenyar l'estendard de l'Orfeó Feliuà, la coral de la vila, i hi va posar pinyes als braços de la creu, en al·lusió a aquell nom. Gaudí va dissenyar diversos estendards i penons, però aquest és l'únic que s'ha conservat sencer. Avui es guarda al Museu Municipal Can Xifreda.
El poble és al nord del Vallès Oriental, al límit amb el Vallès Occidental i el Moianès. El nucli, a 480 metres d'altitud, s'assenta en un graó dels contraforts de la Serralada Prelitoral, entre l'altiplà del Moianès i la plana vallesana. Des d'aquest graó es veuen el Montseny al nord-est, Sant Llorenç del Munt al sud-oest i, cap al sud, la plana del Vallès i la Serralada Litoral. El terme fa 15 km² i arriba als 858 metres al serrat de l'Escaiola. Hi viuen 6.821 persones (Idescat, 2025), repartides entre el nucli, les urbanitzacions del Racó del Bosc, de les Sabrugues i de les Solanes i diverses masies.
L'església de Sant Feliu ja s'esmenta entre el 986 i el 1002. Durant segles la parròquia va formar part de la baronia de Montbui, i no se'n va separar fins a principis del segle XIX, quan el poble va tenir el primer ajuntament propi. El poble va créixer a partir de dos nuclis: la Sagrera, a ponent de l'església, i la Venderia, nascuda al segle XVII. Al segle XVIII s'hi va construir la Torre del Rellotge, un campanar civil de base quadrada que s'acaba en octàgon, amb quatre gàrgoles de pedra a les cantonades. La vinya, l'olivera, l'ametller, l'avellaner i el cirerer, que havien estat la base de la pagesia, han perdut molt de pes. Des de principis del segle XX, Sant Feliu és un poble d'estiueig, i més tard també de turisme de cap de setmana. Una curiositat: el 1937, en plena Guerra Civil, el municipi es va dir Codines del Vallès.
El paisatge és de pinedes: hi dominen el pi blanc i el pi pinyer, amb menys pinassa, i en alguns indrets l'alzina rebrota amb força. Als sots de les rieres i els torrents, més frescos i humits, hi creix una vegetació submediterrània. Els cingles són el gran tret del relleu. A llevant, els cingles de Bertí i els del Perer tanquen la vall del Tenes. A ponent, sota els cingles de Sant Sadurní de Gallifa, s'obre la riera de Caldes, també anomenada de Gallifa. Als cingles de Bertí hi nidifica l'àliga cuabarrada, una rapinyaire protegida, i també s'hi poden veure el duc i el falcó pelegrí.
El calendari festiu s'obre el 17 de gener amb la Festa de Sant Antoni Abat, documentada des del 1728. El dimarts de Carnaval toca l'Escudella de Carnestoltes, i el Dilluns de Pasqua se celebra l'Aplec del Villar. La Festa Major és el cap de setmana del tercer diumenge de setembre. El ball de la Filada, que antigament es ballava per la Festa Major a la plaça de la Sagrera, es va deixar de fer el 1926; als anys noranta el va recuperar l'Esbart Dansaire la Poncella. L'últim cap de setmana de setembre és el torn de la Fira de la Carbassa, davant del Centre Cívic la Fonteta, amb concursos i carbasses gegants. El 23 de novembre, l'any es tanca amb l'aplec a l'ermita de Sant Climent del Flequer.
No t'ho perdis
La carretera de Sant Miquel del Fai (BV-1485), que surt del poble i continua penjada a mitja cinglera, sota els cingles del Perer, és un mirador continu sobre la vall del Tenes i la plana del Vallès. Al centre del poble, aixeca la vista cap a la Torre del Rellotge, al carrer del Doctor Tomàs Borrell: la balustrada, els pinacles i la campana coronen l'octàgon.
Quan anar-hi
Per Sant Antoni Abat, el 17 de gener (festa local), hi ha la benedicció d'animals i carruatges, els Tres Tombs i, després, la Dansa de Sant Antoni, un ball de gitanes amb música i coreografia pròpies, que avui interpreta una cobla. Si t'agraden les tradicions de taula, el dimarts de Carnaval la plaça de Josep Umbert Ventura s'omple d'olles per a l'Escudella de Carnestoltes: el foc s'encén de bon matí. A la tardor, l'últim cap de setmana de setembre, la Fira de la Carbassa reuneix hortalisses de temporada, melmelades, mel i castanyes davant del Centre Cívic la Fonteta (el 2025 hi va haver una quarantena de parades).
Què fer
A tocar del poble, al paratge del Pi Solitari, Cim d'Àligues és un centre especialitzat en aus rapinyaires. Fa visites guiades a les gàbies i sessions de vol en un mirador natural. L'entrada és de pagament i el centre tanca els dilluns: consulta'n els horaris a la seva web. Al Museu Municipal Can Xifreda, al parc del mateix nom, s'hi poden veure l'estendard de Gaudí i una bona col·lecció arqueològica, amb peces de jaciments paleolítics, ibèrics i romans de Bigues i Riells del Fai. Obre el primer diumenge de cada mes al matí. El Museu del Rellotge de Catalunya, al Casal Cultural Codinenc (carrer de Mossèn Josep Rossell, 1), guarda més de 300 peces, de rellotges de sorra i clepsidres a rellotges de torre i eines antigues de rellotger. Obre de manera puntual: confirma'n l'obertura abans d'anar-hi.
Set camins surten del mateix poble: Cap als cingles del Perer, Voltants del turó de Solanes, Al castell de Montbui voltejant el puig del Prat, A Sant Sebastià de Montmajor pels sots de la riera de Caldes i les tres Rutes de les Fonts. Al camí de la Bassella, la balma d'en Xec és una cavitat que un antic salt d'aigua va excavar als cingles, i que pagesos i ramats van fer servir de refugi.
Sabies que…?
Pompeu Fabra va marxar a l'exili des de Sant Feliu de Codines. El 24 de gener de 1939, a les cinc de la matinada, el filòleg que va fixar la norma del català va sortir de Can Viladomat, la casa on s'estava, al carrer d'Agustí Santacruz, 67. Ho recorda una placa a la façana, del 2016.
Voltants
Per la BV-1485 s'arriba a Sant Miquel del Fai, ja dins del terme de Bigues i Riells del Fai, a l'Espai Natural dels Cingles de Bertí. L'entrada és gratuïta, però cal reservar-la abans a la web de la Xarxa de Parcs Naturals; si hi vas amb cotxe, també cal reservar plaça d'aparcament. Les places són limitades, el recinte tanca uns mesos a l'hivern per manteniment i pot tancar quan hi ha risc alt d'incendi. També dins del terme de Bigues i Riells del Fai, molt a prop del límit, hi ha l'ermita de la Mare de Déu del Villar. Pertany a la parròquia de Sant Feliu, que hi fa l'aplec el Dilluns de Pasqua. Els altres veïns són Sant Quirze Safaja, al nord, ja al Moianès, on hi ha l'itinerari fluvial de l'app de Natura Local; Caldes de Montbui, al sud, i Gallifa, a ponent, ja al Vallès Occidental.
Telèfons de contacte
Enllaços d'interès
Web del Museu Municipal de Can Xifreda, amb informació i història del poble.
Canal de vídeo local de Sant Feliu de Codines.
Centre d'aus rapinyaires de Sant Feliu de Codines: visites i horaris.
Reserva de l'entrada i de l'aparcament de Sant Miquel del Fai.




