Presentació
El terme més gran del Ripollès, sense cap poble al mig
A les Llosses no hi ha plaça ni carrer major. El municipi més extens del Ripollès, de 114 km², no té nucli urbà. Els seus menys de 200 habitants viuen en masies escampades per vuit veïnats que eren antigues parròquies: Santa Maria de les Llosses, Matamala, Sant Martí de Vinyoles, Sovelles, Vallespirans, Palmerola, Viladonja i la colònia de la Farga de Bebié. Al segle XIX hi vivien més de 1.300 persones. Avui és un territori de boscos, prats de dall i bestiar, amb esglésies d'origen romànic escampades pels veïnats.
La vall de la riera de les Llosses fa d'eix. La creua la carretera de Ripoll a Berga, al costat del turó on s'aixeca Santa Maria de les Llosses, citada l'any 912 com a possessió del monestir de Ripoll. L'absis llombard conserva un fris de 24 arcuacions cegues. Tot i ser un terme del Ripollès, bona part de les seves aigües no van al Ter sinó al Llobregat. A ponent hi corre la riera de Merlès, amb gorgs d'aigua neta, que aigües avall, a Borredà, és espai protegit de la Xarxa Natura 2000.
Al sud, la serra de Santa Margarida de Vinyoles tanca la vall amb el Puig Cornador (1.229 m), un dels cims del repte dels 100 Cims de la FEEC. Una mica més enllà hi ha el santuari de Santa Margarida de Vinyoles, refet a partir del 1854 per complir un vot fet durant una epidèmia de còlera. Sota el santuari, al mas del Castellot, hi ha les restes del castell de la Guàrdia, el centre d'una baronia medieval que l'abat de Ripoll va comprar el 1363.
No t'ho perdis
La porta de Santa Margarida de Vinyoles, a 1.206 m. Una placa a l'entrada diu «La por de la pesta me ha edificat el 1854»: el santuari es va refer per un vot popular fet durant l'epidèmia de còlera d'aquell any. Al darrere, sota les reformes del segle XIX, encara es veuen el portal adovellat i una finestra de la capella romànica. Hi passa la ruta que proposem, que també corona el Puig Cornador.
Quan anar-hi
La serra i la riera tenen calendaris diferents. La carena de Santa Margarida de Vinyoles és de primavera llarga: al maig i al juny els dies s'allarguen, la calor encara no apreta i, a finals de maig, l'aplec popular puja fins al santuari. La tardor hi porta els bolets i el canvi de color de les fagedes, i l'hivern, el Pirineu nevat a l'horitzó i gel a les obagues. La riera de Merlès, en canvi, és sobretot d'estiu: llavors convé caminar d'hora i consultar el risc d'incendi abans de sortir.
Què fer
- Fer a peu la carena de la serra de Santa Margarida de Vinyoles, del Collet de les Bruixes al Puig Cornador i fins al santuari, amb el Pirineu al nord i el Montseny i Montserrat al sud.
- Resseguir les esglésies dels veïnats: Santa Maria de les Llosses, Santa Maria de Matamala, Sant Martí de Vinyoles o Sant Esteve de la Riba.
- Remullar-nos en un gorg de la riera de Merlès, respectant l'ordenança d'ús públic (sense salts ni foc, i amb els gossos lligats).
- Visitar una formatgeria de pagès amb ramat propi al mateix terme i tastar-ne els formatges.
- Seguir algun tram del GR 1, que creua el sud del municipi pel Coll Tallat.
- A la tardor, buscar bolets on estigui permès i sense entrar a finques tancades.
Sabies que
La colònia tèxtil de la Farga de Bebié, al costat del Ter, és mig de les Llosses i mig de Montesquiu. La va fundar a finals del segle XIX l'empresari suís Edmund Bebié, sobre un antic molí fariner, i fins a finals del segle XX va ser un dels nuclis més poblats del municipi. La fàbrica va tancar el març del 2008.
Voltants
Carena enllà del Puig Cornador hi ha Alpens, d'on surt la ruta «D'Alpens a Puigcornador», que puja al mateix cim des del vessant del Lluçanès. Riera de Merlès avall, Borredà continua el paisatge de gorgs i masies, i a llevant, Sora ens porta cap als altiplans del Lluçanès. Cap al Ter, la colònia de la Farga de Bebié ens porta fins a Montesquiu, i més al sud hi ha Sant Quirze de Besora i Sant Boi de Lluçanès. Més a llevant, Vidrà ens acosta al Puigsacalm i a la vall del Ges.
Telèfons de contacte
Enllaços d'interès
web municipal amb contacte, llocs d'interès, agenda i notícies del municipi.
informació sobre la riera i la regulació del seu ús públic.
llista de les esglésies i santuaris del terme, amb una nota sobre cadascun.
fitxa turística oficial de l'església romànica.
fitxa del cim dins del repte dels 100 Cims.
història, aplec i contacte del capellà custodi.
