Descripció
L'església d'obra romànica tenia en els seus inicis tres absis, cada un d'ells amb el seu respectiu altar.
Al segle XVIII l'arquitecte vigatà Josep Morató va ser l'encarregat de les obres de remodelació convertint l'església de Sant Pere en un monument d'art neoclàssic amb traces de barroc.
Una nau de proporcions justes constitueix l'element principal de l'edifici, en què no hi manquen bones capelles laterals i un presbiteri grandiós, la volta del qual recorda encara les ogives gòtiques. És començat el 1727 i inaugurat el 1764.
El campanar és una torre altíssima amb un rellotge públic col·locat el 1864 i que va ésser substituït el 1963.
Presidia l'interior de l'església l'altar major, d'estil barroc i procedent dels tallers de l'escultor vigatà Vicenç Real, el qual hi deixà la data de 1788. A conseqüència de la Guerra Civil (1936-1939) l'altar fou cremat i només se salvà la figura de Sant Pere que es troba al Museu Episcopal de Vic.