Descripció
És una església delicadament neoclàssica encara que l'autor també incorpora elements gòtics del convent de Sant Francesc de Girona (les arcades del claustre), dos sepulcres gòtics a l'interior del claustre. Exteriorment destaca pel foc de volums, d'entrants i sortints i per la blancor de les parets que contrasta fortament amb el roig de la teulada.
La façana és d'una gran senzillesa i tot hi ésser neobarroca inclou també el mediterranisme del noucentisme. Està presidida per un conjunt ornamental de pedra on s'inclou la porta emmarcada amb volutes, pilars adossats i elements florals, una fornícula buida i un rosetó circular amb elements vegetals com a segona ornamentació. La part superior sobre el frontó triangular està acabada amb una balconada que conté el campanar principal. A sobre hi ha una obertura amb un arc de mig punt.
Aquesta urbanització fou iniciada el 1924 per l'industrial Josep Ensesa i Gubert en col·laboració amb l'arquitecte Rafael Masó i Valentí. Rebé el nom d'un rierol proper (Segueró o Sagaró). La primera casa fou anomenada "Senya Blanca" del mateix senyor Ensesa el 1924, però la veritable gran empenta constructiva no es produí fins el 1928 amb obres com la casa de Masó 1928, la casa Cibils 1929 i l'Hostal de la Gaviana 1924-1934, entre d'altres. A la mort de Masó es féu càrrec de la urbanització Francesc Folguera i Grassí, el qual hi va fer nombroses obres: el camí de ronda, l'església, els banys, la disposició definitiva de l'hostal, cases, etc. Quan aquest va morir, el 1960, fou Adolf Florensa qui el substituí.
A Sagaró es creà un urbanisme de l'alta burgesia de caràcter marcadament autòcton i d'arrel noucentista.
Foto: Angela Llop.