D'Espui a la Mare de Déu de Fa - senderisme autoguiat

Introducció

Un mirador privilegiat

Passeig, per fer sense presses, fins a la Mare de Déu de Fa. No obstant això, hi ha cert desnivell de pujada i la baixada pel camí vell s'ha de fer amb atenció.

Després de creuar els boscos caducifolis de la part baixa de la vall, en arribar a la capella de Fa, podrem gaudir de fantàstiques vistes de la capçalera de la Vall Fosca.

Et recomanem l'App de Natura Local per fer aquesta ruta guiada i interpretada. Descarrega-te-la gratis aquí:

Tipología

Circular antihorari
Dificultat

Fàcil
Durada

1 hora 50 minuts
Pendent

510.00 meters

Distància

5.60 km
Tema

Medi

Paisatgístic
Activitat

A peu
Valoració

Gràfic de pendents

Descripció

Un mirador privilegiat

El camí que puja directe a la Mare de Déu de Fa, creua el poble i s'enfila muntanya amunt pel llindar de la roureda i proper al barranc dels Verdins. Nosaltres us proposem pujar al mirador per la pista que surt d'Espui, pel costat de la capella de Santa Maria de les Neus i va a Filià per l'obaga del Tossal de la Costa (2604 m.) o el més proper Tossal de la Collada Gran (2140 m.).

Passejant, creuarem la roureda de la part baixa de la vall i anirem trobant clapes de bosc caducifoli de bonics colors de tardor.

Un cop creuat el barranc de Verdins i el bosc acompanyant de trèmols i roures, ens seguim enfilant per la pista vora algunes pastures ermes, fins que davant l'obaga del tossal, un sender a mà esquerra baixa a Espui. Serà aquest el que farem servir quan tornem de la capella de Fa.

A l'obaga, el bosc caducifoli de roures és substituït per una pineda de pi roig. Ens sorprenen altres arbres, també plantats, com les pícies (semblants a avets) i els làrixs (única conífera de fulla caduca), ambdós de climes centreeuropeus.

Arribem al mirador i uns plafons ens ajuden a reconèixer el que veiem. És un bon punt per descansar, fer un àpat i gaudir del paisatge de la part alta de la Vall Fosca. Des dels fons de vall i els seus pobles, fins als prats subalpins i cims propers.

Tornem per la pista a buscar el camí de baixada a Espuí. És un camí dret entre el barranc dels Verdins i una roureda amb trèmols i avellaners. De la meitat en avall, murs de pedra ens acompanyen i als trams més propers al poble, el terra és empedrat. Compte amb no relliscar. Les vistes damunt el poble d'Espuí són boniques i la sensació en arribar ens transporta a altres temps passats. Abans d'anar a l'aparcament, val la pena passar pels seus carrerons.