Presentació
Amb un peu a l’Anoia i l’altre a la Segarra
El municipi dels Prats de Rei, de 32,76 km d’extensió, amb altituds que oscil·len entre els 600 i els 700 m sobre el nivell del mar, és situat als altiplans segarrencs de la comarca de l’Anoia, en un extrem de la Depressió Central i al centre d’una petita vall formada pel tot just naixent riu Anoia, inici de la davallada cap a la cubeta de la Conca d’Òdena.
El terme municipal de formes capritxoses i irregulars, limita amb els de Calaf, Sant Martí de Sesgueioles, Pujalt, Veciana, Sant Pere Sallavinera, Aguilar de Segarra i Rubió. L’estranya forma dels límits termenals és deguda a les annexions d’antigues quatres, termes i jurisdiccions, i a privilegis concedits en èpoques molt passades.
El municipi és format per la vila dels Prats de Rei, situada al centre del terme, i pels nuclis urbans i poblets de la Manresana, Solanelles, Puigdemàger, el Seguers i la Quadra del Galí.
L’economia avui dia es troba molt diversificada: ha passat d’un predomini quasi total de l’agricultura a un repartiment força significant en altres sectors industrials, comercials, de serveis, etc. A la vila hi ha petites indústries de confecció de roba, fusteria, serradora, del sector de la metal·lúrgia, farinera... En comerç, hi ha hagut una davallada important en els darrers anys. S’han anat tancant botigues fins a arribar a la situació actual: tres botigues de comestibles –dues de les quals són també forns– i una gran superfície dedicada a la venda de roba. També hi ha granges de porcs i conills.
Un 60% aproximadament del terreny és dedicat al conreu de cereals de secà, principalment blat i ordi, si bé actualment s’està experimentant amb d’altres llavors com la colza. Fa anys, abans que la fil·loxera destruís les vinyes, la producció de vi era força important. Gairebé tots els pagesos tenien ceps plantats. La gent del país, per anomenar les peces de terra, encara parla genèricament de “la vinya” i moltes cases encara conserven celler i cup. Recentment, alguns joves emprenedors han impulsat el retorn de la vinya a la zona.
Per altra banda, el 40% restant és ocupat pel bosc. Els arbres predominats són el pi blanc i la pinassa. Hi ha també petits nuclis de roures, de garrics i sobretot d’alzines.
També es conreen productes d’horta, si bé a petita escala, i gairebé centrats als horts que voregen els marges del riu Anoia, i que s’utilitzen pràcticament en exclusiva per a l’autoconsum.
El clima de la zona és extremat i de caràcter continental, amb hiverns freds, amb boira, neu i glaçades; i estius secs i calorosos. Amb tot, les pluges acostumen a produir-se en els moments necessaris i això fa que, malgrat ser un país de secà, les collites de cereals siguin comparativament de les més altes de Catalunya.
Apunts d’història
La batalla de Prats de Rei fou una de les més importants que es produïren a Catalunya durant la guerra de Successió. En aquesta hi participaren un gruix molt important de les tropes i els seus comandaments principals al país: per la part borbònica, el Duc de Vendôme, i per la part austriacista, el mariscal Guido Von Starhemberg, que fou el comandant suprem dels exèrcits aliats de l’arxiduc Carles d’Àustria, des de 1708 fins a 1713.
L’any 1972 representa una data molt important per al coneixement de la història de la vila, ja que un grup d’investigadors locals, el Grup de Recerques Arqueològiques SIGARRA, va iniciar unes excavacions arqueològiques al subsol del nucli urbà i en zones annexes. Es localitzaren importants vestigis d’un poblament iberoromà. Es confirmava l’existència al mateix poble de l’antic municipi romà de Sigarra (Municipium Sigarrensis). Aquestes excavacions duraren fins al 1975 i originaren la creació del Museu Municipal Josep Castellà Real a través del qual els conservadors, juntament amb la directora, continuen encara les investigacions històriques sobre els Prats de Rei i rodalia. Aquest grup fou el precursor i creador, juntament amb altres persones amb inquietuds, de l’Agrupació Cultural i Recreativa Sigarra.
L’Agrupació té per objecte dur a terme tota mena d’activitats destinades a revitalitzar les tradicions de la vila i desenvolupar actes de caràcter festiu i popular. Dins d’aquestes activitats cal destacar el Pessebre Vivent, que es representa des de l’any 1972, festa dels Reis, les Caramelles, els focs de Sant Joan, la Trobada a la Manresana, el Sopar romà, la 2a. Festa Major, el Correllengua, les Caminades populars, teatre amateur...
font: Web Municipal
No t'ho perdis
Una visita al Museu Municipal Josep Castellà Real. Interessant museu d’història local amb una important mostra de ceràmiques i objectes recuperats d’excavacions i aportacions de particulars.
Podrem repassar la història del Neolític, del poblat Ibèro-Romà, història medieval, de la guerra de Successió, i del passat més recent del poble.
Quan anar-hi
• Per Nadal, l'Agrupació Cultural i Recreativa Sigarra organitza, des de fa més de quaranta anys, el Pessebre Vivent dins dels carrers de la població.
• Nit i festa de Reis el 5 de Gener.
• Diumenge de Setmana Santa, l'Agrupació Cultural i Recreativa Sigarra organitza una cantada de Caramelles.
• El Segon dissabte de Juliol, l'Agrupació Cultural i Recreativa Sigarra organitza el “convivium sigarrense” o banquet romà. Sopar, que recrea tant el menú com en l’ambientació de l’època romana.
• Festa Major, del 13 al 16 d'agost.
• Trobada a la Manresana. L’organitza l’Agrupació Cultural i Recreativa Sigarra el segon diumenge de Pasqua. Trobada on la gent aprofita per passar un dia al camp i reunir-se amb la família.
• El Carnestoltes. L’organitza el grup de joves amb cercavila i xaranga.
• Prats de nit. Tots els divendres de Juliol l’ajuntament organitza a la Plaça Major, actes de diferents àmbits culturals.
• Diada Nacional de Catalunya. L’onze de Setembre l’Ajuntament organitza una jornada festiva, amb exhibicions castelleres, falcons i cantada de l’himne i altres cançons per part de la coral del poble.
Què fer
• Seguir les Rutes de Senderisme que ens ofereixen els camins del municipi.
• Una passejada pel Nucli antic.
• Fer un pícnic a La Torre de la Manresana. Un cop allà, us recomanem una visita a la torre.
Sabies que
La torre de la Manresana formava part d’un castell de defensa medieval, lloc on Jaume I va allotjar-se en moltes ocasions. Una plataforma a la part superior permetia de fer senyals de fum o de foc per tal comunicar-se amb les altres torres del veïnatge d'algun perill observat.
Després, durant la guerra de Successió, va ser escenari clau dels enfrontaments entre austriacistes i borbons per tal de controlar la zona de Calaf. Es va convertir en un observatori estratègic del comandament aliat, encapçalat pel General Guido von Starhemberg.
Voltants
• Calaf: a 4 quilòmetres de distància, podrem visitar una vila carregada d’història i comerços amb caràcter.
• Igualada: Capital comarcal, a 21 quilòmetres de distància, ens ofereix tota mena de serveis.
• Cervera: Capital de la Segarra, a 29 quilòmetres de distància, podrem passejar i perdre’ns pels carrerons i places del nucli històric.
Telèfons de contacte
Enllaços d'interès
L’Agrupació Cultural i Recreativa Sigarra va néixer l’any 1974 i de forma ininterrompuda ha anat desenvolupant diverses activitats al llarg dels anys amb l’objectiu de dinamitzar el nostre poble.
Cal Calamando, C/ Isidre Forn, 1 - 08281 Prats de Rei - Barcelona (Catalunya)
Adreça electrònica: acrs.socis@gmail.com
Adreça electrònica: acrs.simpatitzants@gmail.com
Companyia d'autobusos que presten servei als Prats de Rei
Companyia d'autobusos que presten servei als Prats de Rei
