Capçalera del riu Ter, a Setcases
Capçalera del Ter
Pont Vell de Sant Joan de les Abadesses
Capçalera del Ter
Pont Vell de Sant Joan de les Abadesses
Capçalera del Ter
Pont Vell de Sant Joan de les Abadesses
Prats de dall a la riba del Ter
Capçalera del riu Ter, a Setcases
Pont Vell de Sant Joan de les Abadesses
Prats de dall a la riba del Ter
Capçalera del riu Ter, a Setcases
Pont Vell de Sant Joan de les Abadesses
Prats de dall a la riba del Ter
Capçalera del riu Ter, a Setcases
Capçalera del Ter
Prats de dall a la riba del Ter
Capçalera del riu Ter, a Setcases
Capçalera del Ter
Prats de dall a la riba del Ter
Tornar

Ruta del Ter en bici (1/4)

Destí
14/02/2019
Fitxa

Presentació

Dels prats alpins al paisatge fluvial entre Camprodon i Ripoll

El tram discorre al llarg d’uns 48 quilòmetres i està comprès entre l’estació d’esquí i muntanya Vallter 2000 i Ripoll. El paisatge que trobem en aquesta etapa s’inscriu dins el Pirineu Oriental gironí, fins a Camprodon, dins l’Alta Vall del Ter, coneguda com a Vall de Camprodon (inclou els municipis de Camprodon, Molló, Setcases, Vilallonga de Ter, Sant Pau de Segúries i Llanars) i entre Camprodon i Ripoll, on estaríem parlant de la unitat paisatgística de l’Alt Ter. Un paisatge de muntanya mitjana de serres i valls paral·leles articulades pels rius Ter i Freser, amb abundància de colònies industrials lligades a l’ús de l’aigua com a recurs energètic

La Vall de Camprodon forma un ventall grandiós de muntanyes que la separen de la comarca del Conflent i del Vallespir, terres de la Catalunya francesa. És una contrada de relleu abrupte i muntanyós, una característica que li ha permès, al llarg dels anys, oferir façanes paisatgístiques i conques visuals múltiples i diverses. Presenta una vegetació submediterrània de roures i faigs a les parts baixes, seguits de pi roig fins als 1.600 metres i de bosc subalpí de pi negre fins als 2.200 metres, el qual és substituït pels prats alpins a les calmes, mentre que al Baix Ripollès s’hi troben boscos caducifolis i pinedes montanes. Cal dir, a més, que s’hi troben les Riberes de l’Alt Ter, un espai natural protegit que engloba les ribes del riu Ter des de Camprodon i fins a Ripoll, un tram del riu Ritort i també algunes planes i zones boscoses properes. Aquest espai, a més, engloba diversos Hàbitats d’Interès Comunitari com les vernedes (boscos de ribera), les rouredes de roure pènol, les fagedes acidòfiles, els prats de dall i els rius i torrents amb sargars

Pel que fa a les activitats econòmiques, a la Vall de Camprodon els conreus, dificultats pel relleu, tenen poca importància dins l’economia; a gran alçada hi ha sègol, patates i farratges, conreats en faixes estretes, que alternen, per rotació, amb blat marcenc. Sota els 900 metres hi ha, sobretot, blat de moro damunt els terrenys al·luvials. La ramaderia és més important, sobretot el bestiar boví, en procés de creixement en nombre. El pi negre per a la construcció, el faig per a mobles, i el bedoll per a torneria (igual com el freixe i el trèmol) i per a fer paper, són els arbres més apreciats, i donen feina a algunes serradores locals. L’existència de fonts d’energia (carbó als llocs veïns de Surroca i Ogassa, explotat ja al segle XVIII, i energia elèctrica, explotada a Vilallonga de Ter des del 1909) ha fet possible la llarga història industrial de la vall. La indústria més antiga és la del ferro, que va aconseguir el màxim entre els segles XVI i XVIII (armes fetes a Ripoll, fins a la creació de les fàbriques estatals asturianes, claus, llimes, panys, reixes), fins que decaigué totalment a mitjans del segle XIX i va ser substituïda per la tèxtil, aleshores ja en procés de mecanització. La indústria extractiva s’havia concentrat a les calcàries per al ciment i per a l’obtenció de carbur de calci d’alguns nivells eocènics de Sant Pau de Segúries. 

L’economia de les poblacions del tram és fonamentalment agrícola i ramadera, si bé hi ha un sector serveis important a Ripoll i, en menor mesura, a Camprodon i Sant Joan de les Abadesses, derivat, en gran part, de les activitats turístiques. Des del segle XIX, en llocs com Ripoll, la indústria també ha tingut un pes important, especialment la tèxtil.

 

Telèfons de contacte

Emergències
112
CAP Camprodon
972 71 12 13
CAP Sant Pau de Segúries
972 74 70 42
CAP Sant Joan de les Abadesses
972 72 32 51
CAP Ripoll
972 70 06 24
Hospital de Campdevànol
972 73 00 13
Ajuntament de Setcases
972 13 60 89
Ajuntament de Vilallonga de Ter
972 70 19 09
Ajuntament de Llanars
972 74 03 61
Ajuntament de Camprodon
972 74 00 05
Ajuntament de Sant Pau de Segúries
972 74 70 05
Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses
972 72 01 00
Ajuntament de Ripoll
972 71 41 42

Enllaços d'interès

Imatges
Rutes

Què veure a: Ruta del Ter en bici (1/4)

  • Activitat i dificultat
    A peu
    Amb bicicleta
    A cavall
  • Filtra per tipus
    Recorregut
    Tipus de terreny
    Temàtica
Visites

Què veure a: Ruta del Ter en bici (1/4)

  • Filtra per tipus
    Temàtica
Serveis

Què fer: Ruta del Ter en bici (1/4)