Presentació
Dels prats alpins als prats de la vall
El tram discorre al llarg de 21,8 km i està comprès entre Ulldeter, on neix el riu Ter, i Camprodon, centre neuràlgic de la Vall de Camprodon, tot ell emmarcat en un paisatge abrupte i frondós, amb unes vistes espectaculars i un fort desnivell de 1.400 m, ja que passem dels 2.400 m d'Ulldeter als poc menys de 1.000 de Camprodon.
El paisatge que trobem d'Ulldeter a Camprodon s'inscriu dins el Pirineu Oriental gironí, més concretament dins l'Alta Vall del Ter, més coneguda com a Vall de Camprodon, una contrada geogràfica i humana situada al terç nord-oriental del Ripollès, que inclou els municipis de Camprodon, Molló, Setcases, Vilallonga de Ter i Llanars.
La Vall de Camprodon forma part del Pirineu axial i s'estructura tot seguint el riu Ter a llevant i el riu Ritort a ponent; dues valls orientades de nord a sud i unides a la zona de Camprodon. La vall queda estructurada, doncs, per un sistema de corrents d'aigua que dibuixa un Y gairebé perfecta, la qual té el seu vèrtex a Camprodon, com dèiem, el punt d'intersecció del Ter i el Ritort.
El conjunt forma un ventall grandiós de muntanyes que separen la comarca del Conflent i del Vallespir, terres de la Catalunya francesa. És una contrada de relleu abrupte i muntanyós, una característica que li ha permès, al llarg dels anys, oferir façanes paisatgístiques i conques visuals múltiples i diverses. Precisament aquesta força visual i paisatgística, és un dels elements més tradicionals i representatius de l'imaginari turístic de la vall.
La vall es caracteritza per un clima de baixes temperatures i, sovint, per veure's afectada pels vents de llevant, per pluges abundoses (prop dels 1.000 mm anuals) i molt repartides al llarg de l'any. Tot això fa que la vall presenti una vegetació submediterrània de roures i faigs a les parts baixes, seguits de pi roig fins als 1.600 m i de bosc subalpí de pi negre fins als 2.200 m, el qual és substituït pels prats alpins a les calmes.
Pel que fa a les activitats econòmiques de la vall, els conreus, dificultats pel relleu, tenen poca importància dins l'economia; a gran alçada hi ha sègol, patates i farratges, conreats en faixes estretes, que alternen, per rotació, amb blat marcenc. Sota els 900 m hi ha, sobretot, blat de moro damunt els terrenys al·luvials. La ramaderia és més important, sobretot el bestiar boví, en procés de creixement en nombre. El pi negre per a la construcció, el faig per a mobles, i el bedoll per a torneria (igual com el freixe i el trèmol) i per a fer paper, són els arbres més apreciats, i donen feina a algunes serradores locals. L'existència de fonts d'energia (carbó als llocs veïns de Surroca i Ogassa, explotat ja al segle XVIII, i energia elèctrica, explotada a Vilallonga de Ter des del 1909) ha fet possible la llarga història industrial de la vall. La indústria més antiga és la del ferro, que aconseguí el màxim entre els segles XVI i XVIII (armes fetes a Ripoll fins a la creació de les fàbriques estatals asturianes, claus, llimes, panys, reixes), fins que decaigué totalment a mitjan segle XIX i fou substituïda per la tèxtil, aleshores ja en procés de mecanització. La indústria extractiva s'havia concentrat a les calcàries per al ciment i per a l'obtenció de carbur de calci d'alguns nivells eocènics de Sant Pau de Segúries.
Telèfons de contacte
Enllaços d'interès
Pàgina del Consorci del Ter, ens supramunicipal, gestor de la Ruta del Ter.
Web del Consorci d’Espais d’Interès Natural del Ripollès.
Informació de la comarca del Ripollès.
Visites guiades de patrimoni natural i cultural al Ripollès.
