Introducció
El topònim d’aquest lloc és pel corral que hi ha. S’utilitzava per tenir el bestiar durant èpoques llargues. Aquest era el límit altitudinal dels conreus.
Antigament per alimentar bé el bestiar, es cremaven parcel·les de bosc per fer créixer herba fresca amb les pluges estacionals.
Com més ambients, més biodiversitat, i aquest mosaic afavoreix herbívors introduïts fa unes dècades com el cabirol (fotografia), uns petits cérvols, en època de zel borden. Els boscos fan de refugi als senglars, que fan destrosses als camps de cirerers junt amb els cabirols.
Els espais oberts, com conreus i pastures, beneficien rapinyaires com l’àliga marcenca, habitual durant el març.
Sense imagtes per mostrar.