Introducció
Som al país del carrascar (al solell) i el roure de fulla petita o valencià (a l'obac). Pas entre l'estatge mediterrani i el montà. La secular activitat humana domesticant el paisatge va fer desaparèixer aquest bosc. Amb el temps, els terrenys menys productius i abandonats s'han anat reforestant per a obtenir nous recursos: fusta i biomassa.
El bosc dominant ara és la pineda secundària (no autòctona) de pi blanc (Pinus halepensis) als solells i de pinassa (Pinus nigra) als obacs. Creixen sobre el sotabosc propi dels alzinars i rouredes que haurien d'ocupar el seu lloc.
Aquí, al solell calcari, trobem una brolla de romaní i timó esquitxada de bonics càdecs com el que teniu al costat del camí (dues ratlles blanques sobre les petites fulles punxants). També s'hi fa el coscoll, la jonça i el llistó com a gramínia dominant. A ple sol, altres aromàtiques ens acompanyen pel camí: el timó o farigola, la sempreviva borda i l'espernallac de bonics botons de flors grogues.
En creuar el torrent, passarem al costat obac i entrarem a una pineda de pinassa amb un sotabosc propi de l'estatge montà, ben diferent. Més frescal, els arbusts són alts: el tortellatge, el sanguinyol, l'arç blanc o el lligabosc entre d'altres i el fenàs boscà com a gramínia dominant. El roure de fulla petita se substitueix en aquests ambients pel roure martinenc de fulla més gran i marges ondulats. Trobem altres arbres del grup dels aurons i les moixeres.