Introducció
La seva història es remunta molts anys enrere. Segons la tradició, la font es va descobrir per accident: un nen va caure a un pou i la seva mare va baixar a rescatar-lo però, quan va tornar a la superfície, estava marejada per la inhalació de gasos. Arran d’aquest fet, es va descobrir que l’aigua en qüestió contenia gas carbònic i tenia un gust picant.
Aquest és un indret emblemàtic del poble. Antigament, hi concorria gent de tota la comarca, que passejava per la zona i hi passava els dies de lleure, tot gaudint de l'aigua picant de la font amb els típics anissos del poble.
El descobriment de les aigües mineromedicinals a mitjans del segle XIX propicià la construcció del Balneari Prats. El 1900, es va construir el passeig que va cap a la font i també el parc que l'envolta. I al lloc del balneari, es van edificar el xalet i la planta embotelladora del Manantial Burriac, que va funcionar fins al 1976. Després, la font quedà en l’abandó, fins que l'Ajuntament la va adquirir a principis del segle XXI, la va restaurar i va convertir la zona en un parc públic molt concorregut actualment.