Introducció
La via de Parpers és un Bé Cultural d'Interès Nacional. El tram del camí discorre entre el coll de Parpers fins a la propietat Bell Racó, prop de la riera de Pins, amb un recorregut aproximat d'un quilòmetre. Les restes que avui es conserven són trams de murs laterals, desguassos transversals, guarda-rodes, contraforts i un pont.
Tot i que la historiografia clàssica li ha assignat un origen romà, des de la descoberta del projecte i el plànol de construcció de l’any 1770, que es conserva al Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró, i de les noves línies d'interpretació en l'anàlisi tècnica i estructural de l'obra pública romana, ningú no qüestiona avui que es tracta d'una obra de finals del segle XVIII.
L’obra es pressuposta inicialment en 2.100 lliures catalanes, més 200 en indemnitzacions per a les expropiacions dels pagesos, però aviat s’adonen que el cost real supera les 19.000 lliures i, a l’octubre de 1772, la construcció s’atura per manca de recursos.
La construcció del camí es fa per ordre del Real y Supremo Consejo de Castilla, principal estructura de poder de la monarquia hispànica, que atén la petició de diversos empresaris mataronins en la millora del transport de mercaderies entre el Maresme i el Vallès.