Introducció
El nom del Puig de la Caritat el rep en record de la processó que l’abat de l’Estany organitzà l’any 1481 per lliurar a la població d’una plaga de llagosta que arrasà amb els cultius de la zona. La gent estava espantada i van decidir demanar protecció a la Verge Santíssima de l’Estany i organitzar una processó fins al puig a on l’abat de l’Estany va beneir el poble de l’Estany. Acabada la benedicció es va repartir un mos de pa i un glop de vi als assistents.
El Puig de la Caritat és una de les muntanyes més altes de l’entorn. Des del cim es pot veure a la banda nord; des del Canigó fins al Port del Compte, sobresortint el Costabona, el Bastiments, el Puigmal i la Tossa d’Alp. Seguint el sentit de les agulles del rellotge, també veiem el Lluçanès, les Guilleries, els penya-segats de Cabrera i el Far, el Montseny i el Matagalls. Molt a prop, el Puig Rodó, la muntanya de Gallifa, el castell de Granera, Sant Llorenç del Munt amb la rodona Mola són el preludi de la majestuositat del Montserrat que darrere seu. A ponent s’endevina els altiplans de la Segarra i enllà d’enllà la serra del Montsec. Als peus, les valls properes de la Gavarra i del Llobregat amb Manresa, la capital del Bages.
El serrat a on ens trobem és conegut com el serrat dels lliris, per l’abundància d’aquesta flor al mes de maig, quan coincideix amb la romeria.