Introducció
Un altre exemple de bosc medioeuropeu i atlàntic a casa nostra són aquestes fagedes que passen la serralada pirinenca afavorides pel clima humit del sector nord-oriental català (Vallespir, Ripollès, Berguedà, la Garrotxa, Collsacabra i les Guilleries fins al Montseny). Aquí on som, aquesta vegetació es troba al límit i s'alterna amb una altra de clima submediterrani més sec, com la roureda que veurem a continuació, o fins i tot de clima absolutament mediterrani, com els esquitxos d'alzinar que hi ha en arribar al poble. Tot un mostrari d'ambients.
La variació estacional de la fageda és d'elevat valor paisatgístic i alhora condiciona el creixement del sotabosc, normalment molt pobre. Apareix el boix quan el faig és un mer substitut del roure en ambients calcaris i menys humits. Trobem així, a més del boix, espècies com la fetgera, el marxívol, la viola bosca, la lleteresa de bosc o l'heura.
Gaudiu d'aquesta ombra espessa a l'estiu o dels colors del fullam a la tardor. Si és primavera, veureu uns ocellets que van i venen de les caixes niu. Són les mallerengues que hi fan el niu; sentireu el repicar del picot garser gros i el crit trencat del gaig per damunt els arbres.