Ruta de la Torneria

Flag

La característica principal d'una màquina de foradar és que permet fer forats de diferent mida a les peces de fusta mitjançant una broca.

Des de temps immemorials, la baldufa ha estat una de les joguines més populars present als patis de moltes escoles. Fins i tot avui en dia encara podem veure a petits i grans jugant amb diferents

L'escola Josep Mª Xandri va entrar en servei el 1934. 

La planta de l'edifici, d'estil racionalista, és semblant a la de molts edificis educatius construïts durant la Segona República. La planta

El campanar de l'església parroquial, amb un rellotge instal·lat el 1864, ha estat i és un punt de referència per als santperencs, ja que es pot veure des de gairebé qualsevol indret del poble.

El

L'Església parroquial, d'estil neoclàssic, és obra de l'arquitecte vigatà Josep Morató i va construir-se entre el 1727 i el 1764. Fou repintada totalment el passat segle.

L'església va comptar, a partir de l'any 1788, amb un retaule d'estil barroc que presidia l'altar major. Fou cremat durant la Guerra Civil (1936-1939).

L'ofici de feixinaire era un dels més durs i alhora imprescindible per al funcionament de les torneries.

Recrea un ofici ja perdut, el de feixinaire. 

El feixinaire era la persona encarregada d'anar

El torn revòlver possibilita la realització de diferents operacions en un peça sense treure-la del torn. La màquina té diferents mecanismes que accionen el moviment de la vara (popularment "varilla")

Inicialment l'edifici fou una fàbrica de llonganisses anomenada Lo Rebost Català. Actualment hi tenen la seu entitats com:  Aula de Música, Agrupació Fotogràfica, Agrupament Escolta Mestral, Centre

Antigament s'estacaven els animal a les anelles de les parets de les cases per poder-los arreglar o canver les ferradures. A Sant Pere es feia a Cal la Tona. En aquesta casa hi anaven els matxos per

El torner artesà treballa amb una sèrie d'eines molt específiques com són la gúbia, l'enformador, la badaina o el trencador, principalment.

Es pot donar forma a qualsevol classe de material (banya,

El bar de ca l'Aleix fou una institució al poble al llarg de molts anys i un dels locals més freqüentats pels santperencs durant la postguerra. El nom real de l'establiment era Bar Esport, però com

Joan Vaqué i Casas fabricava les esquelles llargues destinades a l'eugassada i també n'afinava el to.

Tant per les seves virtuts personals com per les seves habilitats com a esqueller i director de l

“Cal Recader” fou un bar típic de l’època, entre els anys 1948 i 1980, tenia botiga de vins i s’hi feien menjars com els coneguts ressopons de l’època que consistien a fer un últim mossec després del

Per a ser torner només calia un petit obrador, sovint era una cort transformada en taller, i tenir una o més torns de peu. Amb unes quantes eines, gúbia, ungleta, enformador... es podia treballar. La

La cooperativa "La Familiar" es va fundar l'any 1920. Finalitzada la Guerra Civil fou la seu de la Falange i les JONS fins al 1964, moment en què es torna a posar en funcionament.

Actualment la

Les dones també tornejaven, però les feines més comunes eren les de pintar, polir o comptar.

Per polir es buidaven les peces del cove dins una bóta a la qual es donava voltes. A la bóta s'hi posaven

L'escultura que podem veure aquí fou feta per en Jordi Riera, mestre treballador del marbre i la pedra, per recordar un fet destacat en la història de Sant Pere.

En Joan Vaqué i Casas anomenat l

La Font d’en Pinyol, també coneguda com la font de la Verge de Bellmunt o del carrer de l’Alzinar, és obra de l’artista santperenc Agustí Pinyol i Torrents (1898-1974).  Construïda a iniciativa dels

Normalment era i és a les serradores on, amb les serres de cinta es preparava el tronc per poder-lo treballar convertint-lo en cairó o popularment dit "quadradillo".

La serra circular, de dimensions

Fins a l'arribada de l'aigua potable l'any 1953, els sant perencs i santperenques obtenien l'aigua de les fonts que hi havia al voltant de la vila, que en aquell moment eren la de l'Aixeta i la del