Introducció
Aquí hi trobem espècies com el vern (foto) o el freixe. D'aquests arbres se'n treia molt més profit antigament que ara. Del vern se n'aprofitaven les fulles com a sudoríferes, l'escorça era un bon astringent i la mateixa fusta era molt apreciada per a obres hidràuliques, ja que resisteix bé submergida. Del freixe s'utilitzaven les fulles com a diürètic i de la seva fusta avui en dia encara se'n fan objectes com pals d'hoquei o tacs de billar.
Aquests boscos tenen unes funcions molt importants:
La principal és la de servir de corredor biològic pel moviment dels animals; zona de cria, repòs i aliment de fauna; assegurar l'estabilitat de la llera del riu protegint-ne els marges de la força erosiva de l'aigua; protegir les zones properes de les riuades i, per últim absorbir nutrients de l'aigua depurant-la.
Cal dir que són uns boscos fràgils i en regressió per la forta pressió de l'agricultura del voltant. Abans ocupaven extenses planes d'inundació, i avui han quedat reduïts a estretes franges a banda i banda del riu.