![](/sites/default/files/styles/768_x_400_slides/public/routes_poi/migration/d9d8f1b1e66319e1966cabcc8a005d9e757be721.jpg?itok=QA3UMyBp)
Introducció
Baixem per la carena del serrat de la Punxa. Què diferent és el paisatge vegetal!
S'obren vistes al Montseny i al davant veiem la fageda a l'obaga del puig d'Eugassa, contrafort de la serra de Cabrera, de la que veiem petits talls rocosos.
A la carena, el sòl prim damunt d'aquests gresos calcaris (roca sedimentària formada per cimentació de sorres de l'antic mar que ocupava la plana Osonenca) i el solell fan que els roures siguin estrictament martinencs (de fulla més petita que els anteriors) (foto), i que apareguin les alzines. L'alzinar muntanyenc és afavorit per la inversió tèrmica de la plana entre els 600-900 m. Quan guanyem alçada, el fred penalitza l'alzinar i torna la roureda. El boix segueix sent l'arbust dominant, juntament amb ginebres i argelagues.