Introducció
Unes construccions curioses ens acompanyaran en aquest tram de la ruta: són mines per al cultiu xampinyons. No hi entreu, estan totes abandonades i corren el perill de col·lapsar-se. El cultiu del xampinyó es va iniciar cap als anys 50 a la finca de can Matas i, més tard, a La Goita. Progressivament es va escampar a totes les cases de pagès del poble.
El cultiu es feia en mines que s'excavaven a les muntanyes. Tenien entre vint i quaranta metres de fondària per uns dos metres d'amplada. Si el terreny era molt tou es feia una volta de totxo perquè no s'esllavissés. Al final s'hi feia un pou que sortia a l'exterior i que s'obria i es tancava per regular la ventilació. Les llavors dels bolets se sembraven sobre un llit de fems de cavall i, al cap de dues o tres setmanes, ja es podien collir. En una mina es podien arribar a collir fins a 600 quilos!