Introducció
A la plana, les marines es destinaven a conreus d’horta i d’arbres fruiters, més productius gràcies a l’aigua.
Aquí, a la muntanya, es feien conreus de secà: cereals i vinya. Oliveres i ametllers eren minoritaris. La vinya es va intensificar a partir del segle XVIII. Aquests vessants costeruts i solells eren perfectes. Barraques de vinya i marges de llicorella, amagades entre la màquia i la pineda, ens parlen d’aquest esglaonament del terreny per afavorir-ne el conreu.
Amb la fil·loxera, la vinya va quedar reduïda i moltes abandonades. Aquesta plaga va entrar al Penedès cap al 1893 i va arrasar 885.000 ha de vinya en vuit anys.
Fixeu-vos en les trames de cirerers i el mosaic amb pins en el sector de la Roureda que va cap a Sant Climent. Els cirerers i els garrofers, que encara avui esquitxen el vessant, van ser una alternativa fins que l’abandonament va ser general i es va optar per plantar-hi la pineda de pi blanc que avui veieu i que transforma el paisatge. La gestió forestal ha d’orientar aquesta transformació, afavorint la diversitat d’espècies, les classes d’edat i la recuperació de l’alzinar primigeni.