Introducció
Aquest camí que voreja els camps de Can Roig i de Can amat, avui erms, són un reclam per al mamífer més abundants aquestes darreres dècades: el porc senglar. De fet, si us hi fixeu, trobareu senyals del seu rastre: la terra remoguda, bassals amb fang aixafat, petges i algun tronc d’arbre amb fang enganxat.
Aquí, a prop de la riera i dels camps, hi troba aliment amb més facilitat que no pas al bosc. El bosc n'és el refugi, i aquests ambients ruderals de muntanya en són el rebost. Tot i que recentment s’ha acostumat a cercar aliments als contenidors de prop les cases.
Si bé li encanten les glans, el senglar és un animal omnívor i oportunista; és a dir: es pot alimentar de qualsevol cosa que trobi furgant amb el seu morro.
Tenen una gran capacitat d’adaptació, cosa que ha provocat un increment brutal de les seves poblacions per manca de depredadors naturals. Això, afegit al fet de la suavitat del clima i l’accés a aliment fàcil, fa possible que es reprodueixin dos cops per any.