Introducció
Som a l’estatge muntà i vora els rius, torrents i clots, ambients frescals, domina el bosc caducifoli.
En aquest recorregut, els més representatius són els avellaners, els freixes, els trèmols i els bedolls. De tots aquests, el que pren els colors més bonics a la tardor és el trèmol (foto).
Les fulles, amb un pecíol llarg, es belluguen amb el vent i sembla que tremolin. A la tardor, les fulles agafen colors taronja i vermells que contrasten amb l’escorça clara. És un arbre de la família dels pollancres, que no fa boscos, sinó petits grupets a les clarianes.
L’avellaner és més abundant i ens acompanya a peu dels murs del costat del camí, vorejant els camps i, tot i que no fa boscos, quan es barreja amb el freixe s’estenen amb certa dominància. L’arbust de 2-5 m fa molts rebrots de coll. Les avellanes, quan maduren, cauen a terra i és bon moment per recollir-les. Cada 2-3 anys fa una bona producció. La infusió de fulles té propietats depuratives i vasoconstrictores.