Introducció
| Som als camps de Beduis, al sector de Socarrats, sota mateix del puig de les Agudes. Als prats, s’intueixen encara feixes i barraques enrunades. Per sobre del bosc de pins que veieu, ja comencen els prats de pastures subalpins. |
| Aquests camps també s’aprofitaven per dallar i tenir més aliment per al bestiar estabulat durant l’hivern; per tant, no podem dir que siguin espontanis, sinó afavorits per l’home. Si els deixem abandonar, la successió vegetal els transformarà tal com veurem més endavant. |
| Per orientar-nos: el cim alt a la nostra esquerra, a l’altre costat de la vall, és el puig de Pastuira, de 2.353 m, sobre Setcases. A la capçalera de la vall, a sobre de Vallter 2000, al fons de tot, el pic de la Dona, de 2.704 m. Al sud, el castell dels Moros, el puig de Fontlletera i la serra del Catllar. |
És probable que en arribar s'aixequi dels prats un ocells de mida mitjana: la Griva.(foto) També la podeu veure i escoltar parada a la part alta dels pins (àudio).
De color bru grisenc i per sota és clar amb taquetes petites també brunes. Curiosament la zona amb una densitat més alta de grives als Països Catalans la constitueix els camps de fruiters de la Plana de Lleida, la qual ha estat colonitzada per aquesta espècie en temps recents.
A Catalunya és sedentària. A l'hivern i, sobretot, a la meitat nord del territori, la població s'incrementa amb els migradors nocturns extrapirinencs. A més de les baies i els fruits, també menja insectes, cucs i cargols. Li agraden molt els fruits de vesc (Viscum album), d'ací el seu nom en llatí, sent un dels principals factors de dispersió de les llavors d'aquesta planta.
foto: Nick Brischuk
