Introducció
Pel camí hem anat trobant arbres fustaners com plantacions de pícees i plàtans d'ombra. Aquests darrers s'han fet servir per donar ombra com veureu a la font Blanca. A la terra baixa es plantaven als torrents i rieres per la fusta, o bé als pobles i ciutats com a arbre de carrer. Ornament i proximitat al poble seria la seva funció també aquí.
Al voltant de la font Negra, dos grans pollancres (probablement plantats) acompanyats de freixes, bedolls, avellaners i trèmols.
L'aigua abundant i neta vora la font, afavoreix una bonica catifa de créixens. És una planta amb fulles i tiges comestibles tendres i delicades. Es considera molt saludable i digestiva, alta en vitamina A i C ferro i calci. Una vegada la planta ha florit, les fulles tenen un gust més picant. Antigament el seu consum es limitava a les zones rurals i era usada com a substitut de l'enciam. Assegureu-vos de netejar-la bé doncs és fàcil de trobar larves d'insectes. No es guarda gens bé, s'ha de consumir fresc.