Introducció
Ara estem creuant un tros dominat pels freixes. Tot i això els anirem trobant arreu al llarg del tot el recorregut. Ja us dèiem que formen part de la franja de vegetació que hi ha entre el bosc de ribera i la roureda superior; acompanyats d'avellaners, trèmols, cireres i bedolls.
El freixe de fulla gran té una fulla composta, la floració no és vistosa i els fruits són unes llavors alades que l'ajuden a dispersar-se pel vent quan, en madurar, es desprenen de l'arbre (foto). Els veureu penjant de l'arbre, secs, ben entrat l'hivern.
S'aprofita per fer ombra al bestiar, per això el trobem sovint aïllat dins els prats, i alhora, les fulles es feien servir com a farratge quan hi havia poca herba. La fusta és de bona qualitat i fàcil de treballar: fusteria, material esportiu, tones i botes on guardar destil·lats. Té aplicacions en medicina popular, en gastronomia, fins i tot, l'oli de les llavors s'assembla al de gira-sol. Cal dir però que en algunes persones sensibles provoca dermatitis al contacte.
Heu vist un gran cirerer a tocar de camí?