Introducció
No us quedeu aquí, entreu a la vila vella. A la nostra dreta la ribera de Pelanca amb una bonica salzeda que, aigües amunt ens porta a la Collada Verda.
Poble encimbellat, a resguard del que fou el Castell dalt de la roca (restes). El grup de cases que el conformen es troben esglaonades i adossades al penyal, des d'on es pot apreciar l'Església de la Mare de Déu de la Pietat, un edifici d'origen romànic (de mitjans del segle XII) que, ja que ha estat reformat més d'una vegada. La Roca es caracteritza per ser catalogat com a bé cultural d'interès nacional. Es respira un aire medieval quan passegem pels seus carrerons.
Al segle XIV, el castell de la Roca reunia les millors condicions de defensa dels voltants. En aquell moment pertanyia a la família Desbac. Les bones condicions van afavorir que Joan II, durant la guerra dels remences, hi establís el cap castell de la capitania. Juntament amb el castell de Camprodon formaven un bon lloc de control i protecció a tota la comarca.
Al segle XV, les capitanies van ser abolides pel rei Ferran el Catòlic. Passats uns segles, l'any 1843 va pertànyer a Josep Domingo, botiguer de Vic que ho havia comprat als Descatllar. Finalment la senyoria va desaparèixer definitivament amb l'expropiació estatal el 1854.
Adaptació font: Mancomunitat intermunicipal de la Vall de Camprodon.org