Introducció
El magraner (Punica granatum), espècie originària del nord d’Àfrica i de l’occident d’Àsia, és un escadusser arbre de marge, que neix sovint espontàniament i assilvestrat, tot i que, antigament, la pagesia de clima mediterrani n’incentivava el creixement a horts, marges i altres petites peces de sòl pedregós o no aprofitables per altres menesters.
L’arbre en si i els seus fruits tenen una llarga tradició llegendària i religiosa, com a espècie símbol de la fecunditat.
És un arbre caducifoli que pot arribar als 5 m d’alçada, dens, de fulles simples i amb certes espines. Les flors són d'un taronja pujat molt vistoses quan les fulletes comencer a sortir.
Les llavors, d’un vermell rosat molt viu, que contenen els fruits, que maduren a la tardor, groguencs o vermellosos, són, un cop desgranades, un exquisit menjar propi de la tardor, per acompanyar amanides i menjades soltes amb suc de taronja, iogurt, vi dolç o altres. També se’n fan melmelades i xarops.
És una fruita molt saborosa i vitamínica que conté potassi i àcid cítric. Si no es recol·lecten al seu punt, a l’arbre es fan malbé molt aviat.