Introducció
Els forns de calç eren edificacions de pedra seca on es coïa pedra calcària per obtenir calç viva que s’utilitzava per unir les pedres barrejant-lo amb fang a l’hora de construir parets, arrebossar façanes, desinfectar, encalar o bé per impermeabilitzar cisternes.
El Montgrí era un lloc excel.lent per la producció de calç, ja que disposava de pedra calcària en abundància i l’accés als forns era relativament fàcil.
Els forns es construïen prop de les pedreres i sovint aprofitant un marge alt des d’on es pogués descarregar la pedra a l’interior del forn per la part superior. A la part inferior del forn es construïa una cambra de combustió recoberta amb argila i aïllada de la part superior. A l’interior de la cambra de combustió s’anaven abocant les feixines (llenyes primes que cremaven fàcilment) de manera continuada per tal de mantenir una temperatura alta durant tot el procés que podia durar tres o quatre dies. Finalment s’extreia la calç, es transportava amb carro i es deixava reposar amb aigua durant uns dies avanç de la seva utilització.