Introducció
El forn de Santa Caterina és un altre forn de calç que trobem al massís. Abans, prop el punts de les cabres salvatges, també n'hi ha un altre però la vegetació la amagat.
L’explotació dels forns de calç al Montgrí es va donar des del segle XVII fins al segle XIX juntament amb les diferents explotacions agrícoles i ramaderes. És en aquest període quan es dóna l’aprofitament dels recursos més important, fet que es manifesta en les nombroses construccions de pedra seca que hem pogut observar.
La calç viva que s'obtenia de la cocció de la pedra, es submergia en aigua i s'obtenia la calç apagada apte per a diferents usos: en la construcció per fer-ne morter, per arrebossar façanes, emblanquinar cases, decorar superfícies, impermeabilitzar cisternes, etc; també es fa servir en agricultura per sulfatar plantes contra les plagues, adobar pells i desinfectar l’aigua.
L’abandonament dels forns es va produir per raons econòmiques, ja que a partir de la segona meitat del segle XIX, arran de la Revolució Industrial, la demanda de calç creix i el rendiment d’aquests tipus de forns del Montgrí no era suficient. A principis del segle XX s’abandonen completament.
A partir de la guerra civil, la calç cau en desús com a matèria primera en la construcció a causa de l’aparició en el mercat de ciments i resines. Tanmateix, durant els darrers anys, una major sensibilitat envers la conservació del patrimoni i del medi ha comportat la reivindicació de les virtuts de la calç tant en bioconstrucció com en rehabilitació d’edificis.