Introducció
Som al costat de Ca n’Oliva.
Trobem aquesta bonica alzina surera amb diversos peus, sovint resultat d’una antiga explotació del bosc per poder ser carbonejada.
És un arbre de mida mitjà (no superior als 20 m), amb capçada clara i de fulles persistents. Es diferencia clarament de l’alzina per la seva escorça, molt més rugosa i gruixuda, que, un cop pelada, esdevé llisa i de color vermell que s’enfosqueix amb el temps.
Li agraden els terrenys sense cal, de clima suau per la proximitat del mar, lliures de gelades i protegits dels vents del nord. De 0 a 1000 m d’altitud. On ens trobem ara, reuneix totes aquestes condicions.
El principal aprofitament ha estat pel suro de la seva escorça en múltiples aplicacions però, el tap de suro, és la més important. Sant Feliu havia estat un nucli molt important de la indústria surera, i avui en dia, tot i la forta davallada del sector encara hi perviuen algunes indústries.
La fusta, dura i resistent, però de forma irregular, s’utilitzava per fer peces per les embarcacions, carros, eines, etc. La fabricació de carbó i com a llenya per cremar ha estat un dels altres objectes de l’explotació.
Pot arribar a viure 500 anys.