Introducció
Les alzines es tallaven per obtenir-ne rebrots. Aquests rebrots (normalment 2-3) d’una mateixa soca, eren més prims, adients per la seva cocció posterior dins la carbonera. El carboneig d’alzina va ser un dels usos pretèrits més estesos als alzinars del país. L’alzina, d'una fusta densa, produeix un carbó d’alt poder calorífic. Era doncs carbonejada per disminuir-ne el volum i el pes, i així, ser transportada fins a la plana on el carbó era emprat com a combustible a les cuines econòmiques de les cases. Cap als anys 50, amb l’adveniment del gas, aquest aprofitament va quedar extingit.
Podeu veure la plaça carbonera (base de la pila) a la dreta del camí amb un munt de pedres.
Sense imagtes per mostrar.