Introducció
Ens trobem al voltant de la cota 1.450 m. És la zona de transició entre l’estatge montà del bosc caducifoli i de pi roig, amb l’estatge subalpí de bosc de pi negre. És aquí on pot aparèixer el faig i també l’avet (veieu un gran arbre aïllat?) Aquest bosc anomenat de la fageda està esquitxat d’avets, difícils de trobar a cotes inferiors del municipi.
Dins la matriu de pi roig esquitxada d'avets i faigs, ens acompanyen puntualment altres arbrets com les moixeres, els gatsaules, els trèmols i bedolls d'escorça blanca. Com no, tampoc falta l'avellaner, aquí amb uns bonics i vells exemplars.
Amb l’oli d’avet, que fins no fa massa es trobava a les farmàcies, es feia un cataplasma barrejat amb cera líquida calenta que es feia servir per a la tos crònica, dolors reumàtics i lumbàlgia i també per facilitar la supuració dels furóncols. Els brots joves i tendres s’afegeixen a l’amanida pel gust de llimona; també per aromatitzar els plats de peix.