Introducció
Aquests boscos els formen sobretot l'alzina surera, el pi blanc i el pi pinyoner, espècies termòfiles, que no suporten les temperatures massa baixes.
En forma arbustiva predomina el bruc, el cirerer d'arboç i el llentiscle, tots adaptats als terres silícics.
A la dreta hi ha una zona que des de temps antics ha estat poblada per pins en una àrea en que predomina la sureda.
Les sureres són endèmiques i sempre s'han cuidat per obtenir el seu suro (sobretot a partir del s. XVIII), la seva fusta i els seus fruits (per alimentar el bestiar).
A la província de Girona hi ha 4/5 parts de totes les suredes de Catalunya.
Sense imagtes per mostrar.