Introducció
En aquesta mitja altura tot pujant cap a Caulès, el bosc és amo i senyor de pràcticament tota la contrada. Però és un tipus de bosc en plena transformació molt caractrístic d'aquesta zona de Catalunya i que s'ha anat desenvolupant a mesura que ha caigut en desús l'explotació intensiva de l'escorça del suro de les sureres: és el bosc mixt de surera (Quercus suber) i pins (Pinus spp.). Així doncs, l'abandó de l'activitat forestal, que mantenia un sotabosc net i a ratlla per afavorir el bon desenvolupament de l'alzina surera i la millor comoditat a l'hora d'accedir-hi per a l'extracció i transport del suro, va afavorir en un primer moment el creixement dels pins, ja que la fi del seu setge amb la conjunció d'un sotabosc encara força esclarissat en uns primers anys els va ser clarament favorable. Els pins són generalment pinyers, però també se'n fan de pinastres i insignes. El sotabosc, sense el control d'abans, s'hi fan també amb certa comoditat l'arboç, el bruc boal, les estepes negra i borrera, el marfull, l'argelaga negra, el romaní, l'arítjol i la gatosa. El pi, però, amb tant de sotabosc, comença a veure's frenat, ja que necessita molt de sol i llum per créixer comòdament. Si no hi ha abans un incendi, d'aquí molts anys serà finalment, doncs, una altra vegada l'alzina la mestressa i senyora del terrer.