
Introducció
Després d'una bona estona caminant, podríem descansar, oi? Ho farem a l'antiga font de l'Ocata (també anomenada de l'Eucata), datada del 1919 i propietat de la família de Can Mata de la Garriga, i que va ser durant molts estius un lloc d'esbarjo i berenars per a la gent del poble, que gaudia de l'aigua fresca a la glorieta modernista.
El terme Ocata també ha donat nom a un mas i a alguns accidents geogràfics del terme municipal com el torrent de l'Ocata, i vigileu de no confondre la serra de l'Ocata amb la serra de la Font de l'Ocata que és per on caminem ara! Aquesta zona també va ser una àrea de troballes paleontològiques vallesianes durant els anys 50. S'hi van trobar antílops, cérvols, porcs, eriçons, musaranyes, talps, calicoteris i hàmsters. Ens criden l'atenció dues espècies: el Micromeryx flourensianus (cérvol mesquer de mida petita que es diferencia de la resta perquè no té banyes i mostra uns ullals molt desenvolupats) i el Prolagus oeningensis (una pica que es diferencia dels conills les llebres per tenir les orelles ben curtes i no tenir cua).