Introducció
La Vinícola de Santa Margarida de Montbui és un exemple destacat de l'arquitectura industrial modernista catalana del s. XX, que conserva l'essència del passat tot i les transformacions que ha patit al llarg dels anys. Originàriament coneguda com Cal Munguet o l'adoberia de Joan Valls, va ser fundada el 1904 i va representar un important impuls per a la indústria local. El complex es compon de dues naus interconnectades, decorades amb maó vist i elements de forja, que confereixen a l'edifici un caràcter únic. L’estructura, que inclou una planta baixa, un primer pis i un segon pis amb teulades inclinades i cobertes a dues aigües, s'adapta perfectament a l'entorn.
Un dels elements més distintius de la Vinícola és la seva gran xemeneia de maó vist, que s'eleva fins a 30 metres d'alçada i centra l'espai de la destil·lació, creant un pati encantador. La xemeneia, adornada amb motius florals també fets de maó, representa un dels darrers vestigis d'aquesta arquitectura industrial que va ser tan important per a la història de la zona. Aquest conjunt arquitectònic es troba a prop del torrent de Torres o de Can Rafeques, afegint un element natural a la bellesa del complex.
L'any 1922, la societat Canet i Sabater va adquirir l'espai per instal·lar-hi una fàbrica de destil·lació de licors, i el 1928 es va fundar La Vinícola S.A., dedicada a la producció de licors i vins. Aquesta nova activitat va recuperar la tradició vinícola de Montbui, que havia estat profundament afectada per la fil·loxera a finals del segle XIX, concretament el 1896. La fil·loxera va destruir una gran part de les vinyes de la regió, i la producció de vins va caure dràsticament. La Vinícola va aconseguir revifar aquesta tradició vinícola, especialment amb la seva activitat de fabricació de vins i licors, i va esdevenir un punt de referència local.
El complex va ser conegut com "La Fassina del Canet" pels veïns de Santa Margarida, mentre que la botiga de vins que els propietaris tenien a ciutat d'Igualada rebia el nom de "La Vinícola". Aquesta fàbrica va ser un element clau en la recuperació de la indústria vinícola local fins que l'empresa va entrar en crisi a la dècada de 1980. A l'interior es conserva la sala i bullidor Canals, la caldera principal de la destil·leria.
En 1988, l’Ajuntament de Montbui va adquirir l’edifici, i els arquitectes Miquel Adrià, Joan Fabregat i Ferran Bermejo van dur a terme una rehabilitació per convertir-lo en la nova seu municipal. El trasllat de l’ajuntament des del carrer Sant Miquel va permetre millorar les condicions de treball i d’atenció al ciutadà, oferint un espai més ampli i acollidor. La rehabilitació va mantenir l'essència de l'arquitectura modernista, amb una adaptació que va convertir l’edifici en un centre cívic multifuncional.
