Tona

Flag

A recer dels turons de la plana aussetana.

La vila de Tona ha estat tradicionalment agrícola i ramadera. Tot i així, durant la primera meitat del segle passat, el descobriment de la presència d'aigües sulfuroses al subsòl va provocar que es convertís en una població residencial i d'estiueig als balnearis però el canvi d'hàbits del turisme i l'avenç de la medicina van provocar la decadència d'aquesta activitat. 

El territori planer és format per terrenys margosos tous, de l’època terciària eocènica. L’erosió del terme ha comportat un característic paisatge, on es destaquen els clàssics turons de la plana aussetana. Turons de colors gris-blavós, testimoni de l’alçada anterior del terreny. Ho són el de l’Aguilar, el serrat de la Creu, el serrat de Puigbonic, el del Castell o el de Mont-rodon. La major part dels turons testimoni inclosos en l’espai d’interès natural dels turons de la Plana Ausetana pertanyen al terme de Tona.

Aquesta part plana es divideix en dos sectors. El sector més planer del terme té una alçada que oscil·la entre els 550 i els 660 m. Una mica més alt, el sector de la Barroca, un pla de camps i boscos de roures i pins, es troba entre els 640 i els 740 m. En aquest segon sector hom destaca turons com ara el de Sant Valentí.

La serralada de Ponent, pujant cap a Collsuspina i Muntanyola, mostra un altre tipus de formació geològica i estructural: una primera capa fèrtil sobre la qual s’assenten els boscos i àmplies zones de pasturatge, per sota de la qual apareix una important bossa de roques calcàries terciàries que foren una excel·lent primera matèria per a les guixeres que es començaren a explotar al poble el 1870.

La vegetació potencial que hom trobaria a les terres de Tona seria un bosc de roure martinenc (Buxo Quercetum pubescentis) hibridat amb el roure de fulla petita i donant lloc a un tercer, el roure cerrioide. Al sotabosc de les rouredes es fa el boix (Buxus sempervirens). Són característiques comunitats secundàries com les garrigues, brolles calcícoles i juncedes, així com també pinedes secundàries (afavorides per l'home) de pi roig i pi blanc, i l’alzinar muntanyenc. La part alta del terme té sectors de pastures i erms, i en alguns indrets encara es detecten les feixes d’antics conreus de vinya, explotats més d’un segle. Els boscos, però, són més notables al sector de la Barroca.

El terme de Tona té un seguit de masies que hom considera entre les més típiques de la Plana de Vic. N'hi ha moltes que tenen una història remotíssima, com Vilageliu, coneguda des del 948. Entre les més característiques per la seva estructura hi ha algunes masies del segle XVI amb portals adovellats i llindes treballades.

A més del valor paisatgístic i patrimonial de les moltes masies escampades pel terme, val la pena  destacar esglesioles com l'ermita de Lurdes, amb barreja d'estils romànic i gòtic, és un dels joiells artístics i espirituals més valuosos de Tona. Des de principis del segle passat es convertí en santuari marià molt vinculat sentimentalment i també folklòrica a la població, i des de fa més de 50 anys s'hi celebra un aplec la 2a. Pasqua. També hi ha l'església de Sant Andreu del Castell, dalt el turó del mateix nom o l'ermita de Vilageliu, adient per visitar tot fent una caminada.