Volta a Pedralta i el Puig de les Cols

Flag

Domini visual del massís

El massís d’Ardenya Cadiretes, es caracteritza pel seu relleu suau, cobert en la major part per boscos de suros i esquitxat d’afloraments granítics, alguns amb modelats singulars com el bloc de Pedralta.

Sortim dels ‘‘3 camins’’ passada la urbanització de la Casa Nova, voltant el Puig d’en Jofre per un bonic corriol fins a trobar la carretera asfaltada que puja al pla de Pedralta. Pins pinyers, pinastres i sureres, ens amaguen les vistes i, haurem d’esperar a arribar a l’Ermita de Pedralta per pujar dalt el cim del Mirador. Un cop allà, ja tenim les primeres visuals sobre la costa de Sant Feliu a Palamós; del massís de les Gavarres amb Santa Cristina d’Aro sota nostre i de les planes gironines i selvatanes. Vistes que ampliem si anem girant cap a nord-oest.

Després de romandre vora l’ermita i de gaudir de la singularitat del bloc de Pedralta (abans amb la pedra cavallera basculant), marxem sense perdre alçada direcció sud-oest cap al Puig de les Cols. Abans però, pujarem i baixarem per corriols costeruts, envoltats d’alzines petites, amb l’escorça cremada pel foc. Els brucs arboris, els cirerers d’arboç i el càdec, són els arbusts dominants que ens aniran barrant el camí als corriols més estrets. Als llocs més oberts el romaní, l’estepa borrera i la sempreviva borda (allà on el sòl és més prim) ens regalen notes de color.

La pujada al Puig de les Cols (409 m) és bonica i divertida. Cal ajudar-se de les mans per superar alguns graons de pedra. Un cop dalt, les vistes de 360° són espectaculars. Les serralades prelitorals del Montseny i les Guilleries; el sistema transversal amb el Collsacabra i les serres de Finestres i Rocacorba; el Montnegre; les Gavarres; les planes de la depressió prelitoral; el Pirineu Oriental amb el Canigó com a símbol destacat. Tot plegat una lliçó de geografia a l’aire lliure.

Cara avall, per un fort pendent entre blocs de granit rosat, anirem trobant algunes fites de terme. Cal parar atenció per no perdre la traça, i per no ensopegar. Arribem al coll de l’Escorp, on val la pena acostar-se al menhir del Terme Gros. Una mica més avall arribem a la Creu i el coll d'en Barraquer. 

Ara, en baixada suau, vistes al Puig Gros, retornem cap al punt de sortida, novament entre boscos esclarissats de suros petits que han patit els efectes del foc. A tocar de corriol, els blocs de granit rosat que s’han desprès de les parts altes, fan una encertada composició natural amb les alzinetes de tronc negre.