Montornès de Segarra

Flag

El terme municipal de Montornès de Segarra, de 12,32 km², forma part de la comarca de la Segarra des del 1989 i es troba al límit amb l'Urgell, comarca on pertanyia des de la incorporació en la divisió territorial del 1936.
Els principals nuclis de població d'aquest municipi són el poble de Montornès de Segarra, cap del municipi, i el del Mas de Bondia. Una carretera local uneix en direcció E-W el poble de Montornès, el Mas de Bondia i Verdú.

El poble de Montornès de Segarra, aturonat a 605 m d'altitud, és situat a la confluència del Cercavins i de la riera de Montornès, que desguassa per l'esquerra procedent del terme de Montoliu de Segarra. El presideixen les restes del castell de Montornès i l'església parroquial de Sant Joan, adossada al castell.
El clima de la Segarra és de tipus mediterrani continental sec. Els hiverns són molt freds i solen anar acompanyats de gelades freqüents i boires persistents i els estius són molt calorosos. La pluja és escassa i cau principalment a la primavera i la tardor. La topografia és suaument ondulada, el sòl es compon de calcàries oligocèniques que alternen amb sorres al·luvials del torrent de Vilagrasseta.

L'economia dels dos termes és eminentment agrària. Els conreus de secà ocupen gran part del territori, sobretot l'ordi, i malgrat que els cereals són el conreu dominant es mantenen algunes hectàrees d'ametllers, oliveres i vinya. Granyena de Segarra fou un dels primers pobles que importà una varietat del blat anomenada aquí xeixa gavatxa, que donà un bon rendiment.

Part del terme municipal de Montornès de Segarra, forma part de l'Espai Natural Protegit de Granyena. Es caracteritza per una combinació de boscos, matollars i terrenys agrícoles que donen varietat i valor afegit a la seva vàlua natural. Geològicament format part de la Depressió Central Catalana, on predominen els materials sedimentaris detrítics (gresos, margues i lutites). És un Espai especialment interessant per a la dispersió dels individus juvenils de l'àguila cuabarrada, tot i que també acull fauna ornítica estèpica, com el torlit, el sisó o el gaig blau. Per aquest motiu, es tracta d'un Espai inclòs en la xarxa Natura 2000 exclusivament com a Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA).