Introducció
El sentit de les pedres
Aquesta ruta transcorre al sud de Vallgorguina: entrarem al parc del Corredor per la riera de Can Vilar amunt i, tot seguit, voltarem l'ampla capçalera del sot de Can Vilar, creuant el torrent de l'Esllavissada, que neix sota el santuari del Corredor. Gaudirem de vistes al Montnegre i del cromatisme de la vegetació dels sots a la tardor.
A més, al llarg del camí ens trobarem amb blocs granítics, pedres i petis rocams que serveixen per referenciar els indrets i evidenciar la relació que hi havia entre aquests elements i l'home quan aquest encara vivia dels recursos naturals del medi.
Et recomanem l'App de Natura Local per fer aquesta ruta guiada i interpretada. Descarrega-te-la gratis aquí:
Apple store Google Play-
TipologíaCircular horari
-
DificultatMitjana
-
Durada3 hores 45 minuts
-
Pendent320.00 meters
-
Distància12.00 km
-
TemaFlora i faunaPaisatgísticMedi
-
ActivitatA peuEn bicicleta
-
Valoració
Gràfic de pendents
Descripció
El sentit de les pedres
Aquest és un itinerari llarg, però molt còmode. La primera part de la ruta consisteix en una pujada fins a la Casa Nova de Pibernat i el Turó de la Roca, des d'on es torna a baixar tot passant pel costat del mas de Can Vilar.
Així doncs, començarem la ruta pujant per la riera de Can Vilar i pel sot de Saleres, nom d'una de les masies que vorejarem. A dalt, els camps i el mas de la Casa Nova de Pibernat obren una clariana amb vistes al mar. Passada la font de la Figuerassa, creuarem el sot de l'Esllavissada o de la Sitja que, una mica més avall, rep el nom de sot gran de Can Vilar. El torrent de l'Esllavissada neix just a sota del santuari del Corredor.
Els sots, racons de vegetació centreeuropea, es contraposen amb el bosc de sureres, alzines i pins de la resta de la serra. A l'estiu, trobarem que aquests sots són indrets frescos amb vegetació abundant; a la tardor, aquests sots prenen el protagonisme cromàtic de la serra, abans de despullar-se amb l'arribada de l'hivern. A les vessants, les sureres, les alzines i els pins, de verd persistent i fosc, donen nom al Montnegre. S'ha de dir, però, que no tota la vegetació que trobem als sots o a les vessants és autòctona. De fet, els plàtans dels sots i els pins insignes de les vessants són exemples de plantacions forestals.
Pel que fa a la població, la gent vivia del medi natural i treballava als boscos, camps, conreus i ramats o feia feines com el carboneig, la pela del suro, etc. De fet, la toponímia que trobem dels elements naturals evidencia una gran relació amb l'ésser humà. D'altra banda, anteriorment, el paisatge de la serra era lluny de l'hegemonia forestal que veiem avui. Com ja hem comentat, els camps i els conreus també tenien un gran protagonisme, juntament amb els masos, al costat dels quals sempre hi havia camps. Can Vilar, la Casa Nova, can Ricós o can Burget són algunes de les masies del terme municipal que podrme veure.
A més de masies, arbres i plantes, també ens trobarem amb pedres, que tornen a mostrar la relació dels vilatans amb el medi natural. Aquestes pedres tenien diverses funcions: podien ser utilitzades pels picapedrers per crear estris amb necessitats concretes, podien ser indicadors geogràfics que servissin per a orientar-se i situar-se, o també podien ser cau de civilitzacions i motius d'històries i llegendes. Així doncs, passarem pel costat de diverses pedres. A tall d'exemple, veurem la pedra del Duc, que servia per referenciar punts geogràfics; la pedra del Llop, de la qual s'explica una llegenda amb la què s'identifica l'indret; i el Rocar, un racó rocallós que els primers pobladors de la zona van fer servir amb finalitats funeràries o utilitzaren com a assentament temporal.
Amb aquesta ruta, gaudirem de les vistes al Montnegre i a la carena de Can Saleres, on sobresurten dos dels pins pinyoners més grans del municipi: el pi de Buac i el pi d'en Ricós. Per últim, just abans d'acabar l'itinerari, passarem pel costat de la masia de Can Vilar i la seva torre fortificada. Aquest és un paisatge obert gràcies als camps associats a la masia, l'era i al conjunt d'arbres singulars del mas, que conformen un estil de vida, avui difícil de mantenir.
Consells
TRAÇAT
- Pistes de sauló i algun corriol fàcils de caminar.
- Un petit tram de pujada, que si aneu amb BTT probablement haureu de fer a peu. Si voleu, podeu seguir per la pista principal i, ben aviat, enllaçareu de nou amb el track.
- Trobareu altres senyals de senders que no heu de seguir.
AIGUA
- Trobareu la font de la Figuerassa a mig camí. Acostuma a tenir aigua tot l'any però, tot i així, us aconsellem que en porteu. La zona de la font, a més, pot ser un bon lloc per fer un àpat.
PRECAUCIONS
- Tingueu cura de no relliscar a les baixades pronunciades de sauló.
- És una volta força llarga. Heu d'estar acostumats a caminar.
- Sou dins el Parc Natural del Montnegre-Corredor. Respecteu les normes establertes i no deixeu restes o brossa.
METEO
- A l'estiu és millor que eviteu les hores centrals del dia.
- El recorregut és prou llarg; és possible que us enganxi un canvi de temps. Sigueu previsors.
TERRENY
- Còmode, però fàcil de relliscar baixant.
MATERIAL
- Calçat còmode.
- Uns pals de tresc us ajudaran a caminar amb més fluïdesa i seguretat.
- Un mapa si us voleu orientar de manera general al territori.
- Si aneu en BTT, no oblideu l'equipament bàsic de protecció: casc i guants, una càmera de recanvi i manxa per inflar.
Guarda't la ruta
Què veure a: Roques i pedres de Vallgorguina
- Inicia sessió o registra't per fer comentaris
He fet aquesta ruta sense conèixer la vostra pàgina web, per això no he seguit fidelment el mateix itinerari. De Vallgorguina a la zona del Rocar he seguit el mateix el camí, desprès he anat pel GR92 donant la volta i baixant per Can Clarens.
M'ha entusiasmat veure les descripcions dels llocs de les pedres i roques que es troben, doncs es molt curiós l'origen dels seus noms. M'agrada molt conèixer el territori i el perquè de cada racó per on podem caminar.
La ruta es bastant fàcil, si bé es cert que les pujades s'han de fer amb calma, tot depen clar de la condició física de cadascú.
El que sí he trobat es bastants motos de trial, tothom molt respectuós això sí. En canvi, pocs ciclistes comparat amb altres indrets. Casualitat ?
Gràcies per tota la informació que poseu i la feina que feu.
- Inicia sessió o registra't per fer comentaris
Per una navegació més segura i amb menys consum de bateries, recordeu navegar la ruta a partir del boto de Rutes Guardades.
Estalvieu el màxim de bateria del mobil. Obriu només la pantalla per llegir els avisos o per comprovar la posicio.
També podrieu dur una bateria de recanvi.