Caminada de castell a castell

Flag

Blanc, vermell i negre

Ruta exigent a l'extrem oriental del massís del Garraf. Espai declarat Parc Natural l'any 1986 pels seus valors naturals i culturals.

En un Garraf dominat pel blanc, en aquest recorregut descobrirem el vermell i el negre. Parlem de geologia, de pedres i de terra que condicionen un relleu característic i, alhora, un paisatge vegetal propi. Un paisatge també humà, que ens descobreix un seguit de masies, capelles i castells, connectats per camins medievals.

Començarem pujant al coll de Santa Maria, passant per masies reconvertides i recuperades per nous usos educatius i turístics (com cal Ganxo) i d'altres en ruïnes (com can Gall). A la primavera ens acompanya una brolla florida amb margalló. És l'anomenat "Garraf blanc".

Dalt el coll ens fem una idea del recorregut de la ruta. A la dreta la serra de Can Perers, relleu conegut com la Dona Morta, la muntanya del fons i el castell d'Eramprunyà que ens espera. A la nostra esquerra la vall de Joan, amb l'antic abocador del Garraf.

Baixem entre carsos o càrritxs (Ampelodesmus mauritanica) per anar a buscar l'entrada de la vall de la Sentiu. En aquesta part baixa del recorregut, pins, roures i alzines, encara presents, ens fan sentir la protecció del bosc. Passem altra vegada pel costat de masies en runes a pocs metres del camí (com can Sopes) i d'altres encara vives (Can Vinyes i can Pardal) que cal respectar. Al costat de can Dardena en trobem una coneguda amb el nom de Torre de la Sentiu que data del s. X. Feixes i camps d'ametllers i garrofers s'han quedat aturats en el temps. La bassa i els roures de Dardena són un racó frescal agradable.

Ara, remuntem el torrent de les Canyes per un ombrívol corriol dins l'alzinar fins arribar a can Flocant (en runes). Boniques vistes del feréstec fondo del Celler amb les Agulles a dalt de tot. Aquí comença "el color vermell". Una forta pujada pel camí medieval ens apropa al castell d'Eramprunyà. Abans, però, en els moments de repòs, gaudirem de fantàstiques vistes de la vall amb totes les masies que hem anat passant. A l'altra banda observem l'obaga de la serra del Perer i, de cara amunt, el perfil més elevat del massís (Morella, Agulles, Desfeta i Eramprunyà). La vegetació és arbustiva de mida gran i cal destacar la presència de "l'arboçar" combinat amb bruc arbori. En alguns trams hi passarem per sota.

Passant les runes de can Bassoles (masia medieval) per una còmoda pista entre cirerers d'arboç, per sota el cim de la Desfeta (torre de guaita forestal), arribarem al castell d'Eramprunyà. Aquest entorn de Bruguers, pels seus cingles i formacions geològiques, per la capella de Bruguers (s. XI) i el castell d'Eramprunyà, es mereix una visita a part.

Tot seguit, pel fons del torrent de les Comes, de nou amagats dins un alzinar ple d'enfiladisses (arítjols) i heures per terra, descobrirem el "color negre". Les pissarres es veuen per terra i als marges del camí que ara, en sortir del torrent, s'envolta de pins, brucs arboris i acolorides estepes, per anar baixant fins a la Sentiu, pel costat de can Llong.

En breu, creuant el torrent i després de l'última pujada arribarem al castell de Castelldefels.