La Vall d'en Bas

Flag

Sota el majestuós Puigsacalm

La Vall d’en Bas és un municipi situat al sud-oest de la comarca de la Garrotxa, seguint la plana del jove riu Fluvià, coneguda com la plana d’en Bas, després que aquest i els seus principals afluents s’hagin format en saltar dels cims de Falgars. Més enllà de la plana, però, el terme s’enfila fins al cingles del Grau i s’estén Collsacabra endins fins als cingles d’Aiats i de Cabrera, pel sud, fins a la collada de Bracons i més enllà del cim del Puigsacalm, cap a Puig Cubell i el coll de Ciuret, per l’oest, fins un xic més enllà del veïnat de la Pinya, a l’alçada de la ciutat d’Olot, pel nord, i esgarrapant una incursió per la vall del Ridaura, fins a coll de Bas i gairebé el cim del Puig Rodó, per l’est.

El municipi actual és el resultat de la unió dels antics de Sant Esteve d’en Bas, Sant Privat d’en Bas, Joanetes i la Pinya al 1968, conservant el caire rural però afavorit per la proximitat de la ciutat d’Olot. Actualment, més enllà de Sant Esteve d’en Bas, el principal nucli per extensió i demografia del municipi, hi trobem també els antics pobles i veïnats dels Hostalets i Falgars d’en Bas, Can Trona, Joanetes, Sant Privat d’en Bas, Pocafarina, Puigpardines, el Mallol, veïnat Cirera i la Pinya, a més d’una gran multitud de masies disseminades que n’esquitxen tot el terme, agrupant entre tots uns pocs més de 3.000 habitants (2018).

Es diu que la plana d’en Bas posseeix un dels sòls més fèrtils de Catalunya. És per això que, de sempre, l’agricultura i la ramaderia hi han tingut tirada, sectors ben vius i que encara en dibuixen l’aspecte. No obstant això, la seva proximitat amb Olot i el fet de trobar-se enmig de la zona turística de la Garrotxa, han fet que tant el sector industrial com el turístic i de serveis en siguin dipositaris d’una gran part del actius laborals.

El medi físic ve representat per dos grans sectors: per una banda, la plana, sempre fregant els 500 m d’altitud, amb el seu mosaic agrícola i fluvial com a principal característica, amb conreus de cereals, blat de moro i farratges, principalment, i les riques ribes del riu Fluvià, amb llargues franges de bosc de ribera; per l’altra, els vessants emboscats amb pinedes, alzinars, roures i altres caducifolis que s’enfilen Collsacabra i zona del Puigsacalm amunt, fins a superar els 1.500 m al seu cim. Mentrestant, una munió de rieres i rierols solquen la plana abocant les seves aigües al riu Fluvià.

Els principals esdeveniments festius a la Vall d’en Bas són les festes majors de cadascun dels nuclis, entre juliol i setembre, destacant la de Sant Esteve d’en Bas, amb el Ball del Burro Savi i dels Gegants, i la de Sant Privat d’en Bas, amb el tradicional Ball de Sant Isidre; els aplecs, molt nombrosos, segons els antics costums de cada nucli i veïnat; la Fira de Sant Nicolau del Mallol, a principis de desembre, i el Dia de la Dalla i la Fira de la Terra als Hostalets d’en Bas, entre finals de maig i principis de juny.