Introducció
La importància del lloc rau que es tractaria d’un temple rural amb atractiu social i econòmic per a tot el territori, superant l'àmbit local d'Iluro.
Fundat a inicis del segle I dC, el conjunt va ser reformat a partir de la segona meitat de segle amb una escala monumental, un pis superior i una estructura turriforme. Al llarg de gairebé dos segles de culte es van incorporar com a ofrenes mobiliàries (taules i bancs) així com altres objectes decoratius en marbre, destacant diversos altars. Finalment, el seu abandonament es calcula a inicis del segle III. Els materials recuperats durant els deu anys d'excavacions (1974-1984) per la secció arqueològica del Museu de Mataró es conserven als arxius del mateix museu comarcal.
El santuari s’atribueix a diversos déus com Saturn i Silvà, i també es podria afegir el culte a Mitra basant-se en una inscripció que suposadament fa referència a Kautes, un acompanyant de Mitra, tot i que no s’ha arribat a un consens científic en aquest punt.
L’ocupació de l’espai va ser llarga, i les excavacions han documentat espais d’habitat i d’emmagatzematge posteriors a les sitges. A més, s'han trobat diferents enterraments i hi ha la possible existència d’una capella dedicada a Sant Joan, citada en documents que daten del 1025 i 1304.