Introducció
Al vessant sud, el solei, hi veiem petites formacions de pi negre (Pinus uncinata) (foto) i mates ginebró (Juniperus communis). Ens indiquen que aquest hàbitat és molt dur.
Durant tot l'any el vent bufa fort, i a l'hivern l'acumulació de neu i fred facilita que quedin sepultats per la neu i no morin congelats. Al vessant obac, des del cim del Cerverís, s'observa que no hi ha cap formació de matolls ni arbres, simplement són prats alpins. Hem de tenir present que molts d'aquests prats, temps enrere eren boscos i que l'acció humana i la pastura han afavorit els prats. De manera natural, el límit superior del bosc de pi negre estaria als 2300-2400 m i ara som a 2050 m. És cert però, que si les condicions són dures, aquest límit baixa.
Coneixeu alguna beguda amb el nom del ginebró? Exacte, la ginebra. És un arbust dioïc (sexes separats), i del peu femení es recullen els fruits, del quals se'n fa la ginebra, però també té moltes altres utilitats. A la cuina, els fruits acompanyen carns, salses i farciments. En medicina, tradicionalment s'usaven les fulles de ginebró infusionant-les, com a diurètic, per a baixar la pressió arterial, i com a potent expectorant.