Introducció
Concretament en aquest tram, just al gir per agafar el camí de Llabià, es poden observar clarament restes de marge de pedra seca al talús de la dreta del camí, fent la doble funció de protegir el marge dels conreu que tenim a sobre i fent de límit del camí.
Aquestes restes suposen, a mesura que aguantin o fins que alguna ànima bondadosa posi mans a l’obra per tal de restaurar-los, un flanc de memòria popular per una tècnica ancestral la durabilitat de la qual ha quedat més que demostrada al llarg i ample del país.
Pedra sobre pedra, estratègicament col·locades, segons les lleis de la gravetat, dels pesos i les inclinacions, han pogut portar a terme en unes perfectes condicions la seva principal funció inicial: el sosteniment dels terraplens més exposats dels camins i dels bancals de conreu. En aquest cas concret, a més, tenim un exemple de disposició de les pedres superiors utilitzant l’antiquíssima tècnica anomenada opus spicatum (obra en forma d’espiga).